Crisi total

a l'esquí català

Bufen mals vents per a l'esquí català i això ho diem quan encara estem a la tardor i no hi ha bolets als boscos.

La temporada 2011-12 va caure un 13% el número d'usuaris i el 65% ho van fer a Baqueira...

Ara diuen que Boí Taüll podrà obrir gràcies a prèstec. I la resta? Doncs intervingudes per la Generalitat o en caos econòmic...

On van anar a parar els diners que es van fer amb les urbanitzacions a peu de pista, a La Cerdanya i a Baqueira, i a Port del Compte i a ...

Una vergonya de gestió capitalista salvatge... potser aquí hem d'aprendre de les estacions del sud de França, i potser d'algunes andorranes que semblen amb comptes molt més equilibrats.

Manel López, editor

la teva opinió

 

Miquel Comas, l'home del fons a Beret

Com es va crear l'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm: parla Manolo Unzeta

Parla el guarda del refugi de Colomers

Esquiant a Boi-Taüll

Arc de Sant Martí sobre el nostres estudis de TV a Santacreu

 

Conveni de la Vall d'Aran amb la Universitat de Barcelona

El Conselh Generau d’Aran i la Universitat de Barcelona estableixen un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, i les comunitats animals i vegetals de la Val d’Aran

Jaume Castell (periodista).- El sindic d’Aran, Carlos Barrera i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, han signat un conveni per a l'establiment d'un marc global de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Conselh Generau d'Aran, en l’àmbit de la Val d'Aran, per establir un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, les comunitats animals i vegetals, -considerant les seves interrelacions intra i intercomunitat- i el paisatge i anàlisi biodemogràfic de les poblacions humanes.

Aquesta col·laboració, per part de la Universitat de Barcelona, es desenvoluparà a la Facultat de Biologia mitjançant els seus diferents Departaments. x

El desenvolupament d'aquesta col·laboració inicial s’estableix a través d'una programació específica que s’elaborarà de comú acord entre ambdues parts. Aquesta programació serà sotmesa a l'aprovació de les autoritats competents d'acord amb els procediments establerts per cadascuna de les parts i serà objecte des convenis específics oportuns.

El marc de col·laboració podrà estendre's a les següents activitats:

Cada institució ha designat un coordinador encarregat per tal de supervisar el  desenvolupament d'aquest conveni marc. Per part del Conselh Generau d’Aran, s’ha designat com a coordinador el vicesindic primer d’Aran, Luís Carlos Medina. Per la UB el coordinador serà el vicedegà acadèmic de la Facultat de Biologia, Gustavo A. Llorente.  

Els coordinadors elaboraran conjuntament, proposaran i activaran els convenis específics d'acord amb el programa d'activitats que es proposin impulsar.

Des del govern del Conselh Generau d'Aran tenim previst desenvolupar estudis de seguiment de la diversitat de la fauna, flora i vegetació dels sistemes naturals de la Val d'Aran, que permetin donar les pautes d'actuació per al manteniment de la riquesa del nostre paisatge i de la nostra fauna. Estem interessats en col·laborar amb altres entitats per aprofundir en el coneixement d'aquest patrimoni”, ha manifestat el sindic d’Aran, Carlos Barrera, que ha afegit “tant el Conselh Generau d’Aran com la Universitat de Barcelona estem interessats en sumar esforços i establir camins d'actuació que afavoreixin i incrementin el benefici mutu”.

La Vall d’Aran, primera destinació de muntanya que obté la certificació Biosphere Destination

Vielha (Jaume Castel).- La Vall d’Aran ha rebut la certificació Biosphere Destination que atorga l’Institut de Turisme Responsable, entitat associada a la UNESCO i a l’Organització Mundial de Turisme, així com del Global Sustainible Tourism Council, auspiciat per la Fundació de Nacions Unides.x
La Vall d’Aran es converteix així en la primera destinació de muntanya en aconseguir aquesta certificació que, a Catalunya, nomès té la ciutat de Barcelona.
El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, va dir en l’acte d’entrega del guardó que “la obtenció d’aquesta Certificació de qualitat i sostenibilitat turística es un reconeixement a l’esforç de molts aranesos que están desenvolupant un model turístic responsable i sostenible en paràmetres económics, ambientals i socioculturals”. Aquesta certificació ve a demostrar en paraules del Síndic que “la Vall d’Aran té que apostar per la sostenibilitat, no nomès per a conservar aquest territorio pirenàic per futures generacions, sino també per seguir sent competitius, per seguir sent l’essència dels Pirineus, tot posant en valor el Medi Ambient, el patrimoni natural i cultural local que hem conservat al llarg dels segles i que son el principal motiu per atraure nous turistes que disfrutin dels encants únics del nostre país”.
L’el-laboració de la memoria de sostenibilitat turística de la Vall d’Aran es va iniciar el passat mes d’octubre amb la signatura d’un compromís per un turismo responsable i sostenible. Durant tots aquest mesos s’ha anat treballant en totes les àrees de govern del Conselh Generau d’Aran i els Ajuntaments del territorio. Aquesta acció estaba contemplada al Pla Estratégic de turismo de la Vall d’Aran que marca l’acció turística durant el período comprés entre els anys 2011-2015.
Aquesta memoria reflecteix les accions que es realitzen des del Conselh i els Municipis per els quatre blocs de requisits del sistema de turismo responsable, es a dir: instruments per a una política de turismo responsable, desenvolupament social i económic de la destinació i la comunitat local, conservació i millora del patrimoni cultural i conservació ambiental. A més contempla un pla d’acció en sostebilitat turística per els propers anys.

La 35 Marxa Beret, amb 1350 fondistes posen a prova la Val d'Aran

Crónica de Jaume Castellx

Val d'Aran.- El primer cap de setmana de febrer, com ja es tradicional any rera any, s’ha celebrat la 35a edició de la Marxa Beret d'esquí de fons amb un gran augment de participants, 375 més que en la passada edició. Han estat pràcticament 1.350 els fondistes que han cobert tres distàncies de 10, 21 i 42 km de longitud amb sortida massa al Pla de Beret.
Amb les darreres nevades, xel Pla de Beret presentaba un aspecte esplèndid i els equips de l'organització van treballar a fons perquè els recorreguts de 21 i 42 km baixessin fins al poble semiabandonat de Montgarri. El recorregut més curt i popular, el de 10 km, es va realitzar per la zona de Beret amb un perfil molt fàcil sense grans desnivells i molt adequat per fer-ho en família.
Corredors d'elit de l'equip nacional espanyol i uns 200 estrangers (alemanys, finlandesos, noruecs, russos, italians, andorrans i francesos) no s'han volgut perdre la cita, atrets pel fet de ser una marxa popular inclosa al calendari FIS de llargues distàncies i al calendari Euroloppet (Circuit Europeu) de marxes populars.
Pel que fa als resultats, en categoria masculina i en la distància de 42 Km., el guanyador ha estat, Ioseba Rojo, de l'equip ALPINO UZTURRE ELKARTEA, amb un temps de: 02:06:18, guanyador també de la passada edició. Sadurní Betriu, del CATALUNYA TEAM, ha finalitzat en segona posició i Carlos Lannes, del CLUB.MONTAÑA GUARDIA CIVIL, xtercer. 
En categoria femenina, en 42 Km., la guanyadora ha estat, Anne Jahren, de l’equip OSLO KOLL amb un temps de 02:33:30, seguida de Magda Genuin, del S.C. VALDOBBIADENE, segona i de Berta Vigo, que ha finalitzat tercera.
La madrilenya Elisa Hernández i l'aragonès Jesús Labanda guanyen els 21 km
En la resta de categories, el guanyador de 21 km, en categoria masculina, ha estat Jesus Labanda, del CLUB PIRINEISTA MAYENCOS, Manuel Oliveros, del EQUIPO DE BIATHLON Y FONDO de la GUARDIA CIVIL, ha finalitzat segon, i l’aranès Oriol Llarden, del ANEC, tercer.

La guanyadora de 21 km. ha estat Elisa Hernández, del RIVAS ESQUÍ DE FONDO, seguida d’Uxue Loizu, del UHARTE ESKI, i de Maitane Baque, del CLUB PIRINEOS DEL RONCAL/ERRONKARIKO PIRINIOAK ELK, que ha finalitzat en tercera posició.

L'esquiadora aranesa Lydia Iglesias i l'aragonès Andrés Sánchez han guanyat la prova popular
En la distància de 10 km., el guanyador ha estat Andrés Sánchez. Els aranesos Pol Vidal de l’ANEC i Roger Espinet del CAEI, han finalitzat segon i quart respectivament.
En categoria femenina de 10 Km, la guanyadora ha estat la jove aranesa Lydia Iglesias, de l’ANEC, també guanyadora de la passada edició de la MARXA BERET. En segona posició ha finalitzat Cristina Ara, del  CLUB PIRINEISTA MAYENCOS, i tercera, Carola Vila, del CEFUC.
Luís Carlos Medina, vicesindic d’Aran i director corporatiu de la Marxa Beret s’ha mostrat força content davant de l'alta participació d’enguany, amb més de 1300 participants. Medina ha assenyalat que “la Marxa Beret ja s’ha consolidat com un esdeveniment de màxima importància per esportistes d’elit, tant nacionals com europeus, i per famílies que volen venir a gaudir. Això ens dóna forces de cara als Campionats d’Europa del 2016 que hem d’organitzar.”
Més informació i classificacions a: www.marxaberet.com.
Diferents esquiadors internacionals han destacat la bona organització de la prova. Han pogut gaudir del recorregut de 42 quilòmetres tot i la forta nevada a l'estació i confirmen que el proper any hi tornaran a participar.
Una festa de l'esquí de fons
Any rere any la Marxa Beret permet als esquiadors de fons gaudir d'un cap de setmana únic, en el qual no només competeixen o participen en aquesta popular cursa sinó en el que poden gaudir d'altres activitats. Xavier Ubeira, sotsdirector comercial de Baqueira Beret, destaca que " A part de ser una festa de fons per tota la Vall d'Aran, també ens situa en el món. Tota la gent que coneix l'esquí de fons també coneix la Marxa Beret i per tant també coneix la Vall, Baqueira i això és el que ens fa més forts. Seguirem treballant perquè la gent ens continuï coneixent i arribar a ser una referència mundial ".
1r. CRITERIUM VIELHA i SPRINT SALOMON.
Els dies anteriors a la celebració de la Marxa Beret, i com a part integrant del programa, es va celebrar per primera vegada el CRITERIUM VIELHA, una exhibició d'esquí de fons a càrrec de 10 joves fondistes dels clubs d'esquí de la Val d'Aran i 4 corredors d'èlit, entre ells, l'aranès Ruben Caseny, que s'han enfrontat a diferents vehicles (Audi, trineu de gossos, motos...) amb sort diversa.
També es va correr l’Sprint Salomon al Pla de Beret en la modalitat de skating.

Els periodistes posen a prova a Vallnord

Santacreu.- L'estació andorrana ha posat les seves zones d'esquí a disposició dels esquiadors catalans i espanyols per a una revisió a fons. Totes les instal·lacions han pogut ser visitades i no s'ha amagat res. 2Del 9 a l'11 de desembre Arinsal, Arcalís i Pal han vist baixar a desenes de periodistes del paper, la ràdio, la TV i el que és més important, d'Internet.

Ara, Internet s'ha convertit en el millor conseller dels usuaris d'estacions d'esquí, és a dir, dels esquiadors i dels turistes en general. ¿Perquè llegir La Vanguardia on els articles sobre una estació semblen propaganda pagada quan un bloguer m'explica el que veu de forma sincera i honesta i sense esperar res a canvi?

Telepirineus ha estat en aquesta visita i ha acompanyat a un grup de periodistes que s'iniciaven en l'esport de l'esquí. 1També hem acompanyat a un grup d'informadors d'aquells que els agrada menjar-se la muntanya. De moment, tot ha estat satisfactori i, a més, hem comprovat que, per fi, la gastronomia andorrana ha millorat.

Gravació: Manel López/ Presentador: Jaume Castell.

El Parc National francés de Les Cévenes

(Per Jaume Castell).- El Parc National des Cévennes (370.000 Hs.) va ser creat al 1970. Es un aplíssim territori gairebé salvatge ubicat a la frontera sud del Massís Central francès i que s'endinsa en tres departaments diferents: la Lozère, el Gard i l'Ardèche. Es l'únic Parc Nacional Forestal metropolità habitat a la França continental europea, amb uns 76.000 habitants permanents. El territori -1500 km quadrats de boscos- es caracteritza per una biodiversitat molt específica que al llarg dels segles ha anat configurant la seva personalitat de la mà persistent del treball de l'home. I aquí rau precisament la seva peculiaritat. Les Cévennes es el que és, precisament per la intervenció de l'home, que l'anat modelant a través de la seva activitat pastoral i ramadera, sobre tot la trashumància, i també per la necessitat d'adequar el territori per tal de fer-lo mínimament habitable. Aquesta activitat humana encara es produeix avui, en menor mesura, es cert, i molt discretament, ja que la feina està feta de molts segles enrera, però ajuda a preservar la biodiversitat tal com es va modelar en el seu moment.

L'alternança dels diferents materials rocallosos -principalment l'esquist, el calcari i el granit- fan que s'hagin desenvolupat unes zones concretes d'utilització humana, encapçalades per l'activitat turística, molt clarament definides: le Mont Lozère , les Valls Cevenoles , els Altiplans (causses) de Méjean -i les seves gorges corresponents a les valls (Tarn y Jonte)- i el Massís de l'Aigoual. (llegeix més)

Les Neus Catalanes presenten la seva oferta a Barcelona

Barcelona.- El simpàtic Christian Blanc, president de Neus Catalanes, ha presentat la temporada d'esquí de la Catalunya francesa, i ho ha fet amb cordialitat, com sempre, i amb esperança, donat que s'espera millorar aquest any els funestos resultats del 2011-12. Neus Catalanes està treballant per millorar resultats amb mesures mediambientals. Efectivament, els canons de neu només fabricaran la neu necessària gràcies a un robot que controlarà el gruix.

Esperem que els amics del Nord superin resultats anteriors. Blanc va resaltar que la gent puja a esquiar a Neus Catalanes quan veu les muntanyes de La Cerdanya nevades (cas dels barcelonins) o el Carlit nevat (cas dels de Perpinyà).

Hoteles en Francia: De mal en peor

Quejas de catalanes por el hotel La Cremaillere de Lezignan- Corbieres

Santacreu.- Un grupo de catalanes han protestado en internet contra el hotel La Cremaillere, de Lezignan-Corbieres, por el mal estado de las instalaciones y el peor trato por parte de la propieda. Éste es su comentario dejado en éste enlace .

¿No hay inspecciones en los hoteles franceses como sí ocurre en ésta parte de los Pirineos?

EL PARC NACIONAL DE LES CÉVENNES

El Parc National des Cévennes (370.000 Hs.) va ser creat al 1970. Es un aplíssim territori gairebé salvatge ubicat a la frontera sud del Massís Central francès i que s'endinsa en tres departaments diferents: la Lozère, el Gard i l'Ardèche. (Jaume Castell, periodista). (Llegeix +)

Val d'Aran, el turisme va prou bé: Anna Díaz proposa nous horitzons

Cinc directius d'estacions d'esquí parlen per a Telepirineus del futur

Notícies d'Andorra, tot preparat per a la inminent temporada d'esquí

Les neus catalanes es presenten a Barcelona

"Les 2 Alpes", una bona competència a l'ski dels Pirineus

Villa Azuzena, una nova proposta cultural a Puigcerdà

Andorra ven la seva oferta a la gran Barcelona

Anem a Baqueira a fer un reportatge i portem una gran nevada ¡

(valoració: 9,5/10) (Llegeix +)

Posem a prova a Vallnord, esquiem a Arcalís

(puntuació: 8/10)

¡Desembre 2010:primeres esquiades!

Fem Cursos de periodisme digital: text, video i fotos

Programa

Publi gratuïta

Essències del Pirineu, una joia de la fitoteràpia a Castellbò

Casa rústica prop d'Andorra: 4 hab i apartament independent 290.000 euros

Apartament a Calafell: grans vistes 180.000 euros

Montemartró, un Refugi a mitges entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà

Taxi 4 x 4: 630822745 (Imma)

Vallnord, welcome to Andorra

Postgraus de la UAB

Webs amigues

La TV de Gràcia: Graciamon.cat

TV acadèmica

Reviure solanell

Amnistia internacional

Cal Titarró, a Sant Andreu

Refugi de Sant Joan de L'Erm

Creu Roja

 

Llegendes

El Gall Negre (Solanell)

El  Gall Negre  és una cançó de principis del  segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de  Solanell .

foto: Manel López

La lletra de la cançó és de l'Agustinet de  Pallerols  (Pere Cases i Julià), [1]  un xollador d' ovelles  que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell  Anton Vidal i Alegret  (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2]  La cançó va estar prohibida durant l'època  franquista . [3] [2]

L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]

Lletra i música

L'estudiantina ", de la Seu d'Urgell

El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.


Tornada:

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.


I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:


Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....


(Tornada)


Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un... (font: wikipedia)

Els Minairons

Un  minairó  és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de  Catalunya  al  País Basc . [

A les  Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.

A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.

(foto: Manel López)

la Seu d'Urgell  dins del marc "el  Mòn Màgic de les Muntanyes " durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el  Tió de la Freita  (o el  CagaTió ).

Aquests éssers són presents en la mitologia de l' Alta Ribagorça , el  Pallars , l' Alt Urgell Andorra  i al  País Basc .

Els minairons neixen de l' herba menaironera  , anomenada també  herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del  Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de  Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Llegenda

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les  tarteres  del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Un bon grapat d'hereus del  Pirineu  han estat, en al­guna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàr­dia d'Ares.

Referències

?  « Una ruta de conte, les terres dels Minairons ». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].

Enllaços externs

Sobre els minairons - www.xtec.cat

Sobre els martinets - www.xtec.cat

Categories

•  Mitologia catalana

•  Mitologia dels Pirineus

 

 

Les coses de la muntanya: sky, senderisme, ecologia, denúncies, cursos, contactes

escriu-nos La pàgina de JAUME CASTELL la guia del esquiador torna a portada