web feta a la Vall de Castellbò, ¡Ara lleida!

TV per internet

col·labora

telepirineus@gmail.com

facebook, un amic
skí / muntanya / serveis hotelers / ecologia/ gent, i més... qui som i què fem

meteo webcams

Hotels francesos: bon menjar, mal dormir

Hem estat aquest hivern a diferents hotels francesos, del sud, dels Pirineus, i la veritat, hem menjat bé, però les habitacions deixen molt a desitjar. Cortinetes, catifetes, cretones, linòleum, moquetes... tot del segle XIX.

El que per a França és un hotel de 3 estrelles, a Catalunya no passa d'1 estrella.

Per això els catalans passen a esquiar i a menjar, però per dormir tornen a casa.

Manel López, editor

la teva opinió

 

Sant Joan de l'Erm , una gran oferta pirinenca amb neu per als petits

El Mercat Càtar 2011

(amb la música d'Els Tanyuts)

Castellbò, la festa càtara 2011

Municipals 2011

Jordi Calvet, el nou alcalde de Montferrer i Castellbò

Ramon Fierro passa a ser regidor

Antoni Navinés segueix d'alcalde de la Vall de Castellbò

Fi de temporada dels Caçadors de Santacreu de Castellbò

Miquel Comas, l'home del fons a Beret

Com es va crear l'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm: parla Manolo Unzeta

Parla el guarda del refugi de Colomers

Un hotel que no et deixarà fred a Grau Roig

Esquiant a Boi-Taüll

Aramon snow works the ecology

font: Aramon

Festa Càtara a Castellbò

Mercat càtar, centenars de visitants el converteixen en un èxit

Neu de Tardor a Sant Joan de L'Erm

Arc de Sant Martí sobre el nostres estudis de TV a Santacreu

 

EL PARC NACIONAL DE LES CÉVENNES

El Parc National des Cévennes (370.000 Hs.) va ser creat al 1970. Es un aplíssim territori gairebé salvatge ubicat a la frontera sud del Massís Central francès i que s'endinsa en tres departaments diferents: la Lozère, el Gard i l'Ardèche. (Jaume Castell, periodista).

Es l'únic Parc Nacional Forestal metropolità habitat a la França continental europea, amb uns 76.000 habitants permanents. El territori -1500 km quadrats de boscos- es caracteritza per una biodiversitat molt específica que al llarg dels segles ha anat configurant la seva personalitat de la mà persistent del treball de l'home. I aquí rau precisament la seva peculiaritat. Les Cévennes es el que és, precisament per la intervenció de l'home, que l'anat modelant a través de la seva activitat pastoral i ramadera, sobre tot la trashumància, i també per la necessitat d'adequar el territori per tal de fer-lo mínimament habitable. Aquesta activitat humana encara es produeix avui, en menor mesura, es cert, i molt discretament, ja que la feina està feta de molts segles enrera, però ajuda a preservar la biodiversitat tal com es va modelar en el seu moment.

L'alternança dels diferents materials rocallosos -principalment l'esquist, el calcari i el granit- fan que s'hagin desenvolupat unes zones concretes d'utilització humana, encapçalades per l'activitat turística, molt clarament definides: le Mont Lozère , les Valls Cevenoles , els Altiplans (causses) de Méjean -i les seves gorges corresponents a les valls (Tarn y Jonte)- i el Massís de l'Aigoual.

Una biodiversitat excepcional

El patrimoni natural del parc es molt potent. La reintroducció d'algunes espécies (voltors, castors, cèrvids, cabres o gallfers) es evident. Altres espècies autòctones que habíen marxat hi han tornat de manera natural, com la llúdriga i moltes aus, inclosos altres voltors de diferents famílies. La flora compta amb 2500 espècies, -50 d'elles endèmiques i altres 450 que son considerades d'interès patrimonial- de les que 250 en concret han estat declarades com “espècies protegides”. També s'han acotat fins a 200 tipus d'hàbitat natural (35 declarats com de “interès comunitari”)

Com visitar el Parc

El Parc està completament obert i la seva visita s'organitza fonamentalment a través del trekking i les activitats de natura. En aquest espaï natural, les activitats d'oci i d'esbarjo no estan prohibides però sí estan reglamentades de manera que una normativa discreta i respectuosa amb el visitant i amb el territori marca la darrera línea que no s'ha de traspassar mai.

Cinc mil kilòmetres de camins abalisats, estan capilaritzats per nombrosos GR (Gran Recorregut), entre ells el conegut popularment com “Camí de Stevenson” , i per 275 PR (Passejada-Trekking). Aixó fa que aquest Parc sigui una de les destinacions més apreciades de França per els amants de l'excursionisme pur i també de les caminades més tranquil.les.

Tota aquesta xarxa de camins està puntejada per una miriada de petits hostals, Chambres d'Hôtes i els populars Gites d'Etape , molt apreciats a França i que menudejen al llarg dels camins.

El visitant podrà descobrir, a més del paisatge i la gastronomia tradicional francesa, la riquesa agroalimentària que sempre va associada a l'activitat agrícola i de pastoreig. En aquest sentit, i en aquestes contrades, el formatge és el rei, particularment la varietat anomenada Pelardon , poc coneguda a casa nostre, però que es un producte senzillament excepcional, elaborat amb llet de cabra . També apreciarà diferents varietats de Roquefort , Tomme , o altres productes de la llet –sigui de cabra, d'ovella o de vaca- gairebé desconeguts al nostre país, per causa de la limitada producció o de les dificultats de transport. En aquest àmbit, algunes grangers elaboren productes pròpis prou interessants, com per exemple un “ dolç de llet ” (de la Granja Mille Pattes ) realment excepcional que no podem trobar als nostres mercats.

Naturalment el Parc també es un paradís per els practicants de la BTT o de les sortides a cavall. Aquesta permissivitat amb la pràctica dels esports més respectuosos amb la natura va de la mà de l'aposta de futur per l'ecoturisme, essencialment vinculat a la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Reconeixement internacional

El 1985, el Parc National des Cèvennes va ser valorat a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera de la UNESCO, a l'epígraf “ Home i Biosfera ”, per l'equilibri aconseguit entre l'activitat humana i la necessitat d'adequar i preservar el territori.

Al juny de 2011, al tercer intent, desprès de dos fallides, una part del Parc –als voltants del 70% de la superfície- va rebre la recompensa màxima, la declaració de Patrimoni Mundial, per la mateixa UNESCO a la categoria de “Paisatge Cultural Actiu Evolutiu”, reconeixent així el paper global de l'activitat pastoral que ha donat forma a aquest paisatge a través de milers d'anys.

La Carta del Parc Natural, encara en procés d'elaboració, fixarà la política de gestió sobre el territori per els propers quinze anys, inclòs el document de gestió de la Reserva de la Biosfera i de la part del Parc inscrita al Patrimoni Mundial.

La part del Parc reconeguda com a Patrimoni de l'Humanitat s'estén sobre uns 3000 km quadrats y abraça dues regions i quatre departaments: la Lozère, el Gard, l'Aveyron i l'Herault. Rep el nom genèric de “ Les Causses* et les Cèvennes ”. En aquest fastuós territori sobresurten per la seva majestuositat els altiplans calcaris de Les Grandes Causses (Méjean, Sauveterre, Noir…) amb les seves corresponents gorges, algunes d'elles monumentals, (Tarn, Jonte…) o valls , com la del Lot, o les turmentades Cèvennes esquistoses, o els granítics Mont-Lozère o Aygoual.

Per el visitant es una successió de paisatges màgics nascuts fa milions d'anys després de la retirada de les aigües mediterrànies i el sorgiment dels altiplans, treballats segle a segle per la ma de l'home, que ha anat domesticant el territori construint paisatges locals, sempre a la recerca de la millora de la seva activitat econòmica principal: l'agropastoralisme.

*Causses. Del llatí “calx” (calcari)

INFORMACIÓ

Parc National des Cèvennes

6 bis place du Palais – 48400 FLORAC

Tel (33) 0466 49 53 00

info@cevennes-parcnational.fr

www.cevennes-parcnational.fr

www.caussesetcevennes.com

ALGUNS PUNTS DE INTERÉS TURÍSTIC A LA LOZERE

Els llops del Gévaudan . (Sainte-Lucie/Margeride ) Cent vint llops de races diferents visibles en semillibertat dins d'uns amples tancats al bell mig d´un espai emboscat, de 25 hectàrees, que mimetitza l'hàbitat natural d'aquests animals. El visitant pot contemplar aquests exemplars en un recorregut a peu de trenta a quaranta minuts. MOLT RECOMANABLE AMB NENS.

www.loupsdugevaudan.com

infos@loupsdugevaudan.com

  Meyrueis . En occità: “entre dos rius”. Petita població, una de les portes de entrada a “Les Cevennes” des del Sud. Esglésies, carrers antics, etc. Visitable en mitja hora a peu, sense aprofundir. Interessant punt gastronòmic, molt apte per una aturada al mig dia, o, fins i tot per a dormir. PASSEJADA TRANQUIL.LA

Tel 33 466 456033 ( Oficina de Turisme )

www.meyrueis-office-tourisme.com

  Gruta de Dargilan . (Meyrueis/Causse noir) Espectacular avenc c lassificat de 3 estrelles, es una de les grutes seques més grans de França. Visita aproximada de 40 a 60 minuts. Recorregut de nivell físic mitjà/baix. Es pot fer amb nens a partir de cinc-sis anys (si son més petits a la motxila dels pares) VISITA MOLT RECOMENABLE.

www.grotte-dargilan.com

contact@dargilan.com

Reserva de Bisons. Única reserva europea d'aquest formidable animal on es poden veure els bisons en llibertat. Passeig en calessa (uns 30') a través del camins que envolten la reserva. Espai museogràfic. MOLT RECOMANABLE AMB NENS.

www.bisoneurope.com

  ALGUNS PUNTS D'INTERÉS TURÍSTIC AL GARD

  Le Pont du Gard . ( La Bègude) Patrimoni mundial per la UNESCO des de 1985. Amb 360 metres de llargada, 50 metres d'alçada y 3 nivells, és l'aqueducte més gran mai construït per els romans. Amb cinc segles de servei actiu, fa 2000 anys va permetre als habitants de Nimes tenir aigua abundant a través d'unes conduccions de més de 50 km. En perfecte estat de conservació. Museu y Espaï lúdic. Visita molt recomanable. D'INTERÈS GENERAL.

www.pontdugard.fr

  El Circ de Navacelles . Meravella geològica que s'estén des de les causses de Blandas fins a las de Campestre y del Larzac meridional envoltant l'espectacular circ de Navacelles. Al seu bell mig es troba “l'huitre ”, una curiositat geològica –datada en 130.000.000 d'anys- creada per un meandre del riu Vis quan de manera natural va variar el seu recorregut. Es perfectament visible des del mirador de Blandes. Està reconegut com “Site de France” y Monument Històric i pertany a la llista “Natura 2000”. Diverses excursions a peu surten dels diferents miradors, entre elles la del Moulin du Fournil (1h15' anada/tornada). D'INTERÉS GENERAL.

L'Avenc de Bramabiau . ( Massis de l'Aygoual ) És un dels fenòmens subterranis més reconeguts a França. Erosió multimil.lenària produïda per el riu Bonheur sobre pedra calcària. L'avenc té fama mundial en el camp de l'espeleologia. RECOMENABLE AMB NENS.

www.abime-de-bramabiau.com

bramabiau@aol.com

SUGGERÈNCIES AGOSSERADES

  El Camí de Robert-Louis Stevenson (GR70)

R-L Stevenson tenia 27 anys quan la melanconia de l'amor que sentia per la seva estimada Fanny Ousborne, el va portar fins aquesta regió per intentar mitigar el seu dolor. Als seus joves 27 anys, el 28 de setembre de 1878 l'escosès va començar el seu periple interior acompanyat d'una ase anomenada Modestine que li transportava els seus afers personals. Així, després de dotze dies, 220 km i un bon munt d'aventures més tard, va arribar a Saint-Jean-du-Gard, a la fi d'un viatge, si més no pintoresc, a la recerca dels antics camins dels “ camisards ”.

Cada nit s'ocupava de redactar el seu diari amb les experiències del dia i els seus pensaments. Aquest diari es va publicar a Londres el 1879 ( Viatge amb una ase per Les Cèvennes ) alguns anys abans que les seves obres més conegudes pasesin per la impremta.

Aquesta petita aventura va donar nom a un itinerari conegut com el Camí de Stevenson , que el viatger modern pot refer perfectament avui en dia, amb una nova Modestina, si cal (es poden llogar ases a diferents llocs). La modernitat fa que els equipatges avui viatgin amb cotxe, però la cosa de l'ase té el seu interès.

Aquest itinerari es una deliciosa invitació al viatge a través del territori del Velay i les seves terres volcàniques, del misteriós Gevaudan i les seves llegendes, dels caos granítics del Mont-Lozère i de les Cèvennes interiors, carregades d'història.

Els actors turístics que saltegen la ruta han creat una Associació que té per objectiu facilitar la preparació del viatge a l‘excursionista: allotjament, lloguer d'ases, transport d'equipatges, restauració, etc. TRAJECTES LLARGS PERO FÀCILS.

asso.stevenson@libertysurf.fr

www.chemin.stevenson@libertysurf.fr

  La Fromatgeria de les Cèvennes . (Moissac ) Creada al 1959, es una cooperativa agrícola que agrupa 22 productors de llet de cabra, amb explotacions al territori de Les Cèvennes del Gard y la Lozère. El seus productes més apreciats són el Pelardon AOP , el Moissac des Cèvennes , el Seyllou y la Faiselle (una mena de mató) Visita guiada de 20'. PER SIBARITES DEL FORMATGE .

www.lafromageriedescevennes.com

info@from-cevennes.fr

Chateau du Poujol .(Bassurels ) Encantadora Chambre d'Hôtes, regentada per Nicole Chabannes, una no menys encantadora castellana. Se situa en un llogarret a sotacavall de les grans rutes de transhumància, en un discret esperó rocallós. Conserva totalment l'aire de les grans cases fortificades de l'època. No es visitable, ja que actualment es un allotjament rural. MOLT RECOMENABLE.

www.chateau-du-poujol.e-monsite.com

chateaudupoujol@orange.fr

INFORMACION GENERAL “SUD DE FRANCE”

www.sunfrance.com

 

 

 

 

Publi gratuïta

Essències del Pirineu, una joia de la fitoteràpia a Castellbò

Casa rústica prop d'Andorra: 4 hab i apartament independent 290.000 euros

Apartament a Calafell: grans vistes 180.000 euros

Vallnord, welcome to Andorra

Postgraus de la UAB

Recomanem visitar webs amigues

La TV de Gràcia: Graciamon.cat

TV acadèmica

Creu Roja

Amnistia internacional

 

Llegendes

El Gall Negre (Solanell)

El  Gall Negre  és una cançó de principis del  segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de  Solanell .

foto: Manel López

La lletra de la cançó és de l'Agustinet de  Pallerols  (Pere Cases i Julià), [1]  un xollador d' ovelles  que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell  Anton Vidal i Alegret  (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2]  La cançó va estar prohibida durant l'època  franquista . [3] [2]

L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]

Lletra i música

L'estudiantina ", de la Seu d'Urgell

El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.


Tornada:

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.


I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:


Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....


(Tornada)


Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un... (font: wikipedia)

Els Minairons

Un  minairó  és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de  Catalunya  al  País Basc . [

A les  Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.

A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.

(foto: Manel López)

la Seu d'Urgell  dins del marc "el  Mòn Màgic de les Muntanyes " durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el  Tió de la Freita  (o el  CagaTió ).

Aquests éssers són presents en la mitologia de l' Alta Ribagorça , el  Pallars , l' Alt Urgell Andorra  i al  País Basc .

Els minairons neixen de l' herba menaironera  , anomenada també  herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del  Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de  Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Llegenda

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les  tarteres  del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Un bon grapat d'hereus del  Pirineu  han estat, en al­guna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàr­dia d'Ares.

Referències

?  « Una ruta de conte, les terres dels Minairons ». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].

Enllaços externs

Sobre els minairons - www.xtec.cat

Sobre els martinets - www.xtec.cat

Categories

•  Mitologia catalana

•  Mitologia dels Pirineus