Vall de Castellbò.- L'Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell està a favor dels JJOO d'hivern del 2030 al Pirineu. No cal fer grans intraestructures, ni fer un jocs per a rics i privilegiats. No cal fer uns jocs de luxe. Es poden redimensionar al territori, empreant materials de la terra i aprofitant l'avinentessa per acabar algunes infraestructures necessàries, com ara el tren de Puigcerdà o les carreteres interiors. Aquest és el manifest aprovat a finals de novembre per una assemblea oberta.
Associació de Veïnes i Veïns, Amigues i Amics de Solanell
Manifest en favor dels JJOO’30
al Pirineu
L’Associació de Veïnes i Veïns, Amigues i Amics de Solanell ha decidit manifestar-se en favor dels Jocs Olímpics del 2030 (JJOO’30) al Pirineu, després d’un ampli debat en assemblea oberta, celebrada el passat 30 d’octubre.
Es considera que els JJOO’30 poden ser un revulsiu per a una zona geogràfica d’alta muntanya que està caracteritzant-se per un greu despoblament i una massa demogràfica molt vella, que dins de 10 anys pot oferir una desertització total de l’àrea pirinenca. Els JJOO’30 serien un possible revulsiu al territori perifèric, però han de ser uns jocs més sostenibles.
Els JJOO’30 no han de ser un esdeveniment especulatiu sinó que ha de cercar una millora en la vida quotidiana dels habitants pirinencs, i creiem que moltes de les necessàries instal·lacions poden ser provisionals, desmuntables i fetes amb materials reciclables, molts d’ells procedents de la zona, especialment la fusta i el material de calefacció basat en pellets. La sostenibilitat de què parlem vindrà de la ma d’innovar tecnològicament per gastar poca energia quan s’hagi de produir neu.
També considerem necessari que els JJOO-30 permetin generar una sèrie d’actuacions per millorar les condicions de vida de la gent, especialment pel que fa a mobilitat, accessibilitat i creació de serveis comunals en matèria d’educació, sanitat i habitabilitat. En aquest sentit la possible vila olímpica també hauria de ser sostenible i els edificis d’apartaments per residència dels esportistes s’han de dedicar posteriorment a habitatges per a gent amb menys capacitat econòmica del que ara veiem a les estacions pirinenques.
Els JJOO-30 poden generar una gran sèrie de llocs de treball que, un cop acabats els jocs, podrien consolidar-se si s’han creat les bases per a la consolidació d’una població estable que pugui disposar de llocs de treballs presencials o per internet. És en aquest sentit que considerem que els llocs de treball que se generin han d’estar ocupats, bàsicament, pels habitants de la zona. I no han de ser treballs precaris, i que han de servir per promocionar el fet de venir a viure al Pirineu davant l’opció de treballar on line.
Els JJOO-30 poden generar, tanmateix, accions interterritorials amb França, Andorra i Aragó. Tenim un exemple ben clar i ajustat com és l’hospital transfronterer de Puigcerdà, que dona servei a la Cerdanya i zones properes de Catalunya i sud de França.
En aquest sentit proposem que es creïn centres de formació esportiva estables, tant per preparar els nostres atletes i els que puguin venir d’altres països, com per mantenir la seva continuïtat futura. Cal veure l’exemple del Parc Olímpic de la Seu d’Urgell per disposar d’una guia de futur i el grau universitari que s’implantarà, ara, en aquesta ciutat.
El control de despeses, el respecte a la natura i l’ambició de fer uns JJOO’30 molt diferents als anteriors han de ser les línies de treball a prendre en quan se’ns concedeixi aquest esdeveniment. Caldrà renovar la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà i promoure transport públic per evitar la utilització massiva del cotxe que es fa ara per arribar a la muntanya.
Per últim, fem una crida a totes les entitats oficials i particulars del Pirineu per recolzar aquest manifest i convidar als ajuntaments a fer-se’l seu, fent pública la seva decisió.
Associació de Veïnes i Veïns, Amigues i amics de Solanell
novembre del 2021.
Una temporada blanca en blanc
Esperem que la temporada de neu acabi per fer un resum, però podem anticipar que no ha estat un èxit: molta pandèmia i poca neu. De seguir així haurem de nivalitzar de forma artificial moltes àrees poc nivades de motu propi. I això serà una disbauxa de diners. Cal repensar el negoci de la neu. Si cal innivar, ho podem fer en un palau firal a Montjuïc¡
Per uns JJOO blancs i purs
Estem davant, un altre cop, de tenir uns JJOO d'hivern a Catalunya, més bé, a La Cerdanya i l'Alt Urgell. Ho impulsa la Gen/cat i s'ho mira amb recança l'ajuntament de Barcelona.
Nosaltres estem, de totes totes, a favor dels JJOO a Cat, sempre que es facin bé. Això vol dir que estem a favor d'unes olimpiades blanques sense especulació, sense negocis, amb l'esport per davant de la burbulla inmobiliària.
Recordem que els amics de Jordi Pujol i de CiU es van posar les botes quan es va obrir el túnel del Cadí, cosa que va permetre envaïr prats i pastures per posar xalets de luxe que només s'omplen alguns caps de setmana, 15 dies a l'agost i uns quants més per les festes de nadal.
Sí, estem a favor dels JJOO si qui els organitzen son gent de bé, allunyats d'nteressos personals i que pactin amb els hotelers de la zona unes condicions dignes de ser asumides pels esportistes més pobres...
Es a dir, no volem especulació, però sí uns JJOO d'hivern que impulsin La Cerdanya i l'Alt Urgell i que mirin amb bons ulls la possible col·laboració de la veïna Alta Cerdanya, de França.
Aixi si.
¿Skiar és cosa de burgesos?
Ara que tothom està encerant els skis i/o reservant hotels, o mirant els preus dels forfets (carísims), ens plantegem si això d'skiar és popular o només per a gent podenta, o gent que fa molts sacrificis per poder anar a la neu.
Veiem, un cap de setmana a La Molina o Andorra per a 4 persones pot sortir per entre 600 i 1200 euros. Si sumem hotels (50 € per persona com a mínim), els forfets (posem-li 30€ cada un), els menjars i els viatges... si, resulta que això d'esquiar és cosa de burgesos.
A França també, però squien d'una altra manera: les estacions son -moltes- municipals (més econòmiques); a la gent no li fa res portar-se el dinar de casa (a les estacions hi ha zona de picnics); hi ha més apartaments de lloguer... en resum, no és barat peró sí més económic que a aquesta banda de la frontera.
Recomanacions per anar a skiar de manera més económica: portat el menjar; compra material d'esqui de segona ma; porta roba que no sigui de marca; ves a skiar on tingui forfets econòmics (França per exemple) i prova l'ski nòrdic, que és més saludable, no tan "pijo" ¡i més tranquil!
La GenCat té projectes per l'esquí de fons
Ara cal que els ajuntaments i la gent pressionin per fer-los realitat
La Federació d'Esports d'Hivern de Catalunya acaba d'entrevistar a Xavier Civit, coordinador d'activitats de muntanya dels Ferrocarrils Catalans. El bon home diu que tenen projectes per a les estacions d'esquí de fons nostres. De moment els diners se'ls emporten les d'alpí, ¿ara ens toca a nosaltres?
Diu el tal Civit que amb 500.000 euros, totes les estacions d'esquí nòrdic tindrien innivació artificial i, diem nosaltres, alguna pista o estadi d'un o dos quilòmetres . !Podríem esquiar fins i tot de nit, com a Masella ¡
Ara cal trobar els diners, esclar. La mare dels ous ¡
És ben cert que les estacions alpines de Catalunya se salven pels canons de neu, que la GenCat ha promocionat a La Molina, Núria, Port del Compte, Espot... ¿i perquè no a Sant Joan de L'erm o a Llés?
Convindria que els ajuntaments amb estacions de fons fessin un lobby per presionar a la GenCat i intentar que la banca -la Banca- adelantés els diners. El territori ho agrairà...
¿S'atreviràn els alcaldes i els diputats provincials?
Nosaltres, el poble, si.
El Mundo de Los Pirineos i el Parc Natural: una visió massa idílica
Efectivament, la revista EL MUNDO DE LOS PIRINEOS ha lloat excessivament el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el parc de casa nostra. La revista, gairebé excel·lent, ha fet un número especial a la tardor del 2014 en el que explica com és el parc, parla amb alguns dirigents, però no contrasta amb els afectats i beneficiats i perjudicats el què diuen els “mandos”.
Es tracta d’un gran error periodístic: no contrastar significa que estàs en mans del que et diu el primer que passa. ¿I què passa per a que li dediquem a EL MUNDO aquest editorial?, doncs que s’ha deixat coses al tinter, o el que és el mateix, no diu tota la veritat sobre el Parc.
Per exemple, no diu que el Parc Natural de l’Alt Pirineu està traçat per uns buròcrates que van posar límits, portes, al camp quan van decidir que l’estació d‘esquí de Portainé quedés fora dels límits protegits. D’aquesta manera el gran espai de galls fers del macis de l’Orri està en perill pels esquiadors de pista, les màquines, les motos, els fums dels motors de dièsel, el gran aparcament de l’hotel, l’hotel... I en canvi, el Parc no deixa passar esquiadors de fons des del Raset fins a la mateixa estació, al prohibir el pas d’una màquina ratrac, super silenciosa, un cop cada quinze dies per traçar pistes.
A més, el Parc no parla ni dialoga amb els veïns pel que fa a les inversions. A la zona de l’Alt Urgell ha arranjat algunes pistes, però hi ha d’algunes principals –com la que va des de la Baseta fins a Portainè- que són una autèntica pista per el París-Dakar.
Tampoc crea llocs de treball. Ni a l’estació ni al punt d’informació situat a Montferrer. Cal dir que ha concedit un ajut per posar un ajudant de guarda informatiu a la Baseta, però només per unes setmanes.
¿Perquè el Parc Natural no crea una bona entrada des de l’Alt Urgell amb punts oberts sempre, amb indicacions, amb panells cridaners, amb prou informació, contractant habitants de la Vall de Castellbò que saben on estan els animals, la flora... el paisatge, les pistes bones per eskiar o fer raquetes...?
Tot això o silencia la revista EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, però no pas nosaltres, la petiteta web de Telepirineus.cat.
Seria millor que aquesta bona revista hagués parlat abans amb l'ajuntament de Montferrer-Castellbò i per supost, amb nosaltres.
Acordionistes d'arreu fan un gran concert a Castellbò
Santacreu.- Els acordionistes més importants del moment, o una bona part d'ells, procedents de tota Europa han vingut a Castellbò al gran concert anual que es fa a la nostra vila. L'amic Blasco és qui ho organitza. Veieu un reportatge.
Dinar dels caçadors de Santa Creu, celebrant la temporada
Santa Creu.- La colla del Joan Rabasa, la dels caçadors de Santa Creu, han cel·lebrat el final de temporada amb gresca, bon ambient, humor i moltes captures. Aki vos presentem el vídeo del famós camarògraf LAZARO.
Intensa activitat cultural de l'ajuntament de Montferrer i Castellbò
L'ajuntament de Montferrer i Castellbò ha organitzat dos tallers sobre temes sanitaris. Veieu les convocatòries d'aquesta tan interessant proposta municipal.
Com es va crear l'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm: parla Manolo Unzeta
(en castellà, tal com ens l'envíen)
Resposta de El mundo de Los Pirineos al nostre Editorial
Sí, el monográfico de El mundo de los Pirineos dedicado al parque natural de l’Alt Pirineu arroja una visión idílica del lugar. Es la misma visión que han destilado los monográficos que hemos realizado a lo largo de los dos últimos años: Andorra, Bielsa, Val d’Aran, Cap de Creus, Baztan... Fotografías cuidadas, imágenes bellas, descripciones que buscan reflejar la belleza. Nos declaramos culpables. Pero no lo hacemos así porque queramos ocultar realidades latentes, problemas, desencuentros... ni que no contrastemos nuestras informaciones. No significa que la revista El mundo de los Pirineos silencie los problemas y que no sea sensible a ese tipo de temas. Si bien no somos una revista-denuncia, siempre hemos recogido la voz de los perjudicados y afectados por problemas o desencuentros en las secciones y maneras adecuadas.
Estos números monográficos, como el realizado sobre el parque natural de l’Alt Pirineu, son ventanas abiertas a lugares destacados de la cordillera, enclaves a los que recomendamos a nuestros lectores que se acerquen, lugares de los que aportamos la información práctica necesaria para planificar una escapada cultural, una salida montañera, o para disfrutar de entornos naturales únicos. En definitiva, nacieron con vocación de convertirse en pequeñas guías viajeras, y con ese empeño hemos trabajado para crear cuadernos de viaje con los que descubrir el territorio.
Argiñe Areitio
Directora
El mundo de los Pirineos
Tomás, 600.000 visites al video del poble de Solanell
Un video protagonitzat pel Tomás, de Solanell, ha tingut ja més de 600.000 visites. En aquesta filmació es veu com el nostre amic i veï explica com és la població, què es fa i com és la Vall de Castellbò.
Això genera visites i popularitza les campanyes per sensibilitzar a la gent contra el despoblament del territori.
Santa Creu de Castellbò. Un grup de persones progresistes del Pirineu hen confeccionat un manifest que és un clam en defensa de la dignitat territorial de la alta muntanya.
El manifest ha estat elaborat per gent de l'Alt urgell, els dos Pallars, la Cerdanya i l'Aràn. En realitat és una proposta de cara a les properes eleccions on, els signants, consideren que el Pirineu es juga el seu futur.
Es defensa l'equilibri, la natura, la feina de pagesos i ramaders i, el més important la lluita contra el despoblament.
Hem de fer accesible la muntanya a la gent que no esquia ni pot caminar gaire
Santa Creu de Castellò (Manuel López).- Acabem de rebre la notícia de que a la vall de Sant Miquel, i a la vall de Comes de Rubió, al Parc Natural de l’Alt Urgell, no s’hi podrà accedir a l’hivern sinó és amb raquetes o esquís de muntanya, o a peu...
És lògic, perquè així els tot terrenys no podran fer les seves curses, destroçant la muntanya i fent malbé els camins, però, això fa del tot inaccessible l’accés per a la immensa majoria de gent que no pot fer esport, raquetes o esquí.
A Suïssa hi ha telefèrics per tot arreu. Es permet a la gent arribar fins a certs punts i, desprès, se’ls permet accedir fins dal de tot dels cims -a alguns cims, és clar- per gaudir de la natura, de les vistes, de la naturalesa en estat pur.
La Vall de Sant Miquel i la zona de la falda del cim de l’Orri són uns indrets meravellosos, però a l’hivern sols es pot pujar en telecadira per la part del Pallars Sobirà.
Acceptem de bon grat que el Parc Natural de l’Alt Pirineu hagi prés aquesta decisió. El Paco, el guarda del refugi de Comes de Rubió, també ho celebra. Segons ens ha dit, ja feia temps que es tallaven els camins, però ara ja és oficial. Només es podrà deixar el cotxe al Port del Cantó o a l’entrada de la vall.
NOVES IDEES
Però és insuficient el que estem fent. La millor manera de fer les coses seria permetent que tota la gent, que són els que paguen els impostos, puguin gaudir dels paisatges de la nostra terra.
Aquí donem algunes idees, algunes d’immediata aplicació i unes altres més ambicioses. Pensem que cal atreure gent a la muntanya donat el despoblament continu i l'empobriment de la gent de la zona:.
Passejades amb trineu: des del Port del Cantó, amb vehicles tirats per cavalls o gossos, o bé per maquines retrac, que fan poc soroll.
Establiment d’accessos motoritzats aeris, com per exemple telecabines o telecadires. Hi ha ingenis de segona mà a tot el Pirineu que només caldria reconvertir-los.
Fa temps que al Cadí es va pensar de fer un telefèric fins dalt de tot des de la base de l’Alt Urgell. M’ho va dir un director general de la GenCat quan jo treballava a El Periódico. Recordem a Santander hi ha un telefèric espectacular a Fuente De, que atrau a milers de persones.
Tot això s’hauria de fer amb el màxim respecte a la natura.
Amb tot, la gent normal i corrent podria veure els paisatges que ara només podem veure els esquiadors o els caminants amb raquetes.
Comença una nova temporada d'esquí amb l'amenaça de la crisi
Santa Creu de Castellbò.- Comença una nova temporada d’esquí i aquest cop amb la severa amenaça de la crisi. Crisi de sanitat, crisi econòmica, crisi bèl·lica i... crisi social.
¿Què fan o faran les estacions?
Poca cosa, no sembla que s’hagin assabentat del què està passant, al menys a Catalunya. S’inauguren nous remuntadors, s’amplien pistes... Com si no passés res de greu.
A França, a la Catalunya francesa, han decidit no obrir tots els dies. Per exemple, dilluns i dimarts algunes estacions tancaran perquè hi ha poca assistència, al menys els darrers anys. No obriran les pistes per la nit per estalviar energia... Felicitats, al menys alguns s’han adonat de què està passant alguna cosa greu.
Isabel Perera, una regidora de Montferrer i Castellbò que les diu clares
Santa Creu de Castellbò.- Hem entrebistat a Isabel Perera, regidora per Compromís. És la veu opositora a Junts i Pdecat. Aquí ens parla de la necessitat de regenerar el municipi, obrir-nos a gent nova, impulsar vells i nous projectes, tot això enfocant les properes eleccions municipals de primavera del 2023.
El Pirineu es queda sense els primers Jocs Olímpics
Barcelona (Manuel López).- Aquest cop sembla que no podrà ser això de tenir uns JJOO al Pirineu. L'Aragò s'ha disparat un tret al peu al no acceptar un repartiment que li proposava 44 proves per 38 al nostre pais.
Aquitania presente en Barcelona
Barcelona (Manuel López).- El comité regional del turismo de Nouvelle-Aquitanie ha presentado sus objetivos y destinos, y vinos, en Barcelona. Se trata de una propuesta que quiere llamar la atención de los catalanes . La idea de nuestros vecinos de Aquitania es que se les visite a lo largo de vacaciones o de los muchos puentes festivos que tenemos en España.
Sostienen sus pretensiones en la alta calidad de la cocina francesa, en los vinos de la región de Burdeos, en la naturaleza y en la infraestructura hotelera. En el encuentro se presentó la bodega Chateau Marquis de Terme y se expusiseron una serie de rutas para el deleite de los que son exigentes. Eso sí, en el encuentro se echó en falta una degustación de las famosas ostras de Arcachón.
El Hotel Hilton, inaugurado en 2018, está en el barrio de EuroAtlantique, junto al rio Garona. Tiene habitaciones superior y de lujo, restaurante, cafegería y las clásicas tiendas.
¿Hace falta recordar que Burdeos es patrimonio mundial de la Unesco?.
Sinfonia de grans fotos a Solanell
L'Associació de Veínes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell ha col·laborat amb la instal·lació de grans plafons amb fotografies antigues de diversos indrets del poble, dins de la campanya del concesionari de Pirelli a Espanya per reconèixer la tasca de recuperació de pobles.
Un calendari internacional recull l'experiència de Solanell
L'Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell és la protagonista del vídeo La España Vaciada, de l'empresa Driver i produït per La Buena. Es tracta d'un calendari digital i en paper on sortim a la portada i en pàgines interiors. A més, han fet un VIDEO on expliquem què fem i que volem fer. També Driver ha instal·lat cinc grans plafons amb fotografies de com era el poble abans. La veritat es que estem molt satisfets de com ha quedat tot. A més, hem sortit al The Washington Post, com podeu veure a la notícia següent. Ara vos proposem veure un altre VIDEO, de com han quedat els monolits amb les grans fotografies. Les podeu veure a Solanell i de pas podeu dinar allí, ja que hi ha dos refugis.
Solanell, en un reportatge del The Washigton Post
L'Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell està impressionada pel fet que el diari The Washington Post ha fet un reportatge dels pobles abandonats a Ñ i surt el nostre poble, Solanell.
El taller de pintura a Solanell ha estat tot un èxit
Solanell.- L'Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell ha celebrat per Setmana Santa da'quest any, 2022, un taller de pintura en aquarel·la que ha estat un èxit. Us passem un video amb fotos i concert de l'eminent Evèlio Tíeles. Ha estat dirigit per Luís Cámara López. Els assistents s'han aixoplugat als refugis del Cabirol i del Gall Negre. Paral·lelament un grup d'escoltes han dissenyat cartells amb els noms de cada casa del poble. Han dormit en tendes de campanya, com sempre. ¡Els hi agraïm el seus esforços¡ Els pintors han visitat Castellbò i La Seu d'Urgell.
Més activitats a Solanell: Un taller d'aquarel·lisme a l'abril
L'Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell convoca un Taller de Pintura en Aquarel·la pels dies 15 al 17 d'abril. Aquí teniu el cartell. Per més info: solanellassociació@gmail.com.
La neu catalana a França llença les seves grans ofertes
Barcelona.- Les neus catalanes de França han tornat a Barcelona per oferir les seves pistes a la gent del sud. Uns 300 kms. de pistes, gairebé 100 remuntadors, més de 1300 canyons, 250 kms. d'esqui de fons i molts técnics i professors. Tot això ho ofereixen les següents estacions:• Font-Romeu/Pyrénées 2000 • Porté-Puymorens • Cambre d’Aze • La Quillane • Les Angles • Puigmal 2900 • Puyvalador • Formiguères. La novetat aquest any és que tornem a tenir Puigmal 2900, una gran estació que permet esquiar davant d'un paisatge majestuós.
SOLANELL, UN POBLE MIL·LENARI
El nucli ha de recuperar la qualificació de vehinatge habitat
per Conxa Garcia
De Solanell hi ha referència des del l’any 750, segons ens va explicar en David Gràcia, Tècnic mediambiental i estudiós de la història del Pirineu, els seus pobles i la seva gent. Bé, el cas és que, no se sap per quins interessos, o sí, els anys setanta es va titllar de “nucli disseminat”. Siguem seriosos, no es tracta de masies disseminades, només cal anar al poble i veure que és un conjunt d’edificis com en qualsevol altre indret amb categoria de poble. Tampoc no és una urbanització com tantes nascudes al voltant del país.
Solanell és un poble, un poble com tants altres al Pirineu i d’altres contrades, que s’havia despoblat. Se li ha de retornar aquesta qualificació, ja que la Generalitat de Catalunya vol lluitar per la repoblació de nuclis com aquest. Solanell és un exemple de lluita contra la desertització del Pirineu català.
Es demana el retorn a la qualificació de POBLE, perquè aquesta comporta una sèrie de DRETS que ara no tenen. El poble necessita un acord general (propietaris, Ajuntament, ACA) per dur l’aigua a totes les cases i també el clavegueram. Un poble no pot acollir bé la seva població actual i la futura, sense que aquests serveis funcionin!
És una realitat que, en ser abandonat, gairebé totalment, pels seus habitants, no hi havia llum, ni aigua ni clavegueram i tot això resulta car de posar. Alguns propietaris amb la intenció de recuperar el poble van pagar l’arribada de la xarxa elèctrica. També hi ha wifi i es pot teletreballar-hi.
Durant aquests set darrers anys, s’han arreglat unes quantes cases, una d’elles la de la Flora Sala, nascuda a Solanell; s’ha mirat d’endreçar una mica els carrerons. Ara s’ha enderrocat unes parets que amenaçaven ruïna, a la Plaça del poble, també amb l’ajut del Consell Comarcal i el bisbat de La Seu, s’ha refet el campanar de l’església, on els experts han trobat valors remarcables.
També s’hi han fet dos refugis que poden rebre escoltes i d’altrespersones que facin ruta pel Pirineu , tot passant per la Vall de Castellbó.
Durant aquest temps s’han fet dinars i trobades de germanor i un munt d’actes culturals: xerrades, concerts,... perquè s’ha de dir que la gent que està donant empenta a la recuperació de Solanell, té una voluntat de treballar amb la resta de pobles de la Vall de Castellbó, perquè aquesta sigui un nucli cultural dels Pirineus.
Però, la feina feta amb il.lusió per les persones que ara s’integren en l’Associació de Veïns i Veïnes, Amics i Amigues de Solanell-Vall de Castellbó servirà de ben poc si no aconsegueixen retornar a Solanell, els seus drets com a poble.
Nova associació de Veïnes i Amigues a Solanell
SOLANELL FUNDA UNA ASSOCIACIÓ VEÏNAL PER COMBATRE LA DESERTITZACIÓ DE LA MUNTANYA
Castellbò.- Amb el nom de “Associació de Veïnes i Veïns, i Amigues i Amics de Solanell (Vall de Castellbò- Montferrer i Castellbò)” acaba de crear-se una entitat per lluitar contra la desertització de la muntanya, especialment del Pirineu.
Es tracta d’una iniciativa que surt de la cooperativa Reviure Solanell que al llarg dels darrers anys està recuperant un poble abandonat a mitjans del segle passat, Solanell. Aquest indret, a la Vall de Castellbò, va quedar absolutament buit de persones per les males comunicacions amb la resta de la zona i pels mateixos problemes que molts pobles de la muntanya: una vida molt dura, unes condicions climàtiques molt adverses -sobre tot a l’hivern- i el canvi del sistema econòmic a Catalunya, on l’industria i els serveis exigien molta ma d’obra.
Al llarg d’aquests darrers anys s’han reconstruït o fet de nou fins a set cases, dos d’elles destinades a refugis: El Gall Negre i El Cabirol.
Aquest any s’ha reconstruït el campanar de l’església i s’han deixat a la vista uns fragments de frescos romànics que els experts han considerat de gran valor.
Ara, l’AVVAA Solanell vol llençar iniciatives per atreure més persones, dur a terme una reforma urbanística d’edificis i carrers i consolidar el sistema d’aigües i clavegueram. Internet ja arriba al poble a través d’antenes de ràdio, però caldrà fer una instal·lació de millor qualitat per permetre que s’acostin treballadors de diferents serveis informàtics i acadèmics.
Solanell està a cinc quilòmetres de Castellbò i ofereix la possibilitat de que la gent pugui refer algunes de les cases per viure o estiuejar a molt bon preu.
Els seus estatuts ja han estat presentats al registre del Departament de Justícia i entre els seus objectius podem trobar aquests punts:
L’AVVAA Solanell pretén convertir-se en una eina eficaç d’intermediació entre els veïns i veïnes, amics i amigues de Solanell i les institucions.
Vol treballar per a la millora i la divulgació de la problemàtica del despoblament en àrees rurals i de muntanya, zones que progressivament s’estan quedant sense serveis o sense una vida cultural i social pròpia, en contraposició a una intensiva focalització en l’àrea metropolitana de Barcelona, circumstància que, al nostre parer, produeix un greu desequilibri territorial i sobrepassa els estàndards de la sostenibilitat.
La lluita contra el despoblament a les comarques perifèriques i la necessitat d’una redistribució territorial constitueixen dos dels reptes fonamentals que Catalunya afronta en aquests moments.
Es proposa fomentar i impulsar el desenvolupament de la cultura i l’economia cooperativistes.
Vol contribuir a la consolidació i el foment dels valors democràtics de la nostra societat des d’un sòlid ideari humanista.
Desitja actuar des del màxim respecte a la natura, als valors ecològics i a la sostenibilitat.
Intenta fomentar i posar en valor el sentiment identitari i de pertinença de la nostra comunitat (i per derivació també de les altres), tant des d’un punt de vista social com històric. I el valor de la història, de les arrels identitàries i dels vincles de solidaritat com a base per a la construcció d’una comunitat lliure i democràtica.
contacte: solanellassociacio@gmail.com
Solanell recupera l'església i el seu famós campanar
- El consell comarcal defensa la protecció de les pintures romàniques descobertes pels veïns
Santa Creu.- El poble de Solanell ha aconseguir recuperar la seva església mercés a la intervenció de diferents institucions. Ara es pot veure el campanar refet i els fragments de pintures romàniques han estat tractades. De pas s'ha habilitat un camí directe des del parking del poble.
El Consell Comarcal i el bisbat de La Seu d'Urgell s'han posat a treballar per protegit les pintures romàniques de l'interior de l'església, que encara que fragmentades semblen tenir molt valor.
En aquesta fotografia podeu observar l'esbelt campanar de l'església de Sant Lulià de Solanell.
Solanell era un poble deshabitat des dels anys 50 i des de fa vuit s'han construït o refet sis cases. Ara s'hi treballa per mantenir l'abastiment d'aigua tot l'any. L'ajuntament de Montferrer i Castellbò ha ajudat, fins ara, amb el que ha pogut.
Presentació a l'ajuntament de Montferrer i Castellbò d'un llibre sobre el tresor botànic
Montferrer i Castellbò.- Malgrat el temps de Covid-19 el nostre ajuntament encara té capacitat per promoure actes, com la presentació d'un llibre encissador que ens parla de la flora de les nostres muntanyes.
i es va fer un acte de presentació amb molta gent, malgrat les resolucions de la Gen/Cat sobre l'ocupació d'espai públic.
TVE recupera el mite de l'home de negre de Sant Joan de l'Erm
L'actor Bruno Oro entrevista al nostre director sobre una història del Pratginestós
Santa Creu (per Manuel López). És una història oral, explicada per Bruno Oro, actor de Polònia (TV3). Es tracta de la narració feta per Josep Pratginestós, que va ser alcalde de la Vall de Castellbò per ERC. Un home vestit de negre, amb sabates enllustrades, va arribar al refugi de Sant Joan de L'Erm un dia de tempesta, però ell anava net i polit. Va demanar de dormir i va dir que venia de l'ermita de Santa Magdalena, a 15 kms... cosa misteriosa. El programa de TV2 Perduts en el temps va recollir la història narrada pel nostre director Manuel López-
El programa està dedicat a la Vall de Castellbò amb especial incidència a Solanell i Sant Joan de L'Erm.
Santa Creu (per Manuel López).-- Per fi s'ha solucionat la continuïtat del servei al Refugi de Sant Joan de L'erm. Després d'una difícil convocatòria de plecs de concurrència, es va decidir abandonar aquesta via malgrat que hi havia una proposta molt interessant.
Ara, l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò ha deixat en mans de l'EMD la gestió del refugi i ha nomenat un gerent, contractant una cuinera i un gestor per l'esquí. El nou equip, amb el gran Siscu, han pintat, s'ha canviat el sistema elèctric i a la primavera es canviaran les calderes.
La restauració en surt reforçada, ja que hi haurà menú, amb plats especials amb suplements.
En total, tot millora, sobretot si tenim en compte que s'habilitaran dues habitacions en pla confortable el proper any.
El Parc de les tres nacions ja està en marxa, amb molts dubtes...
Refugi de la Baseta (Vall de Castellbò). Crònica de Manuel López.
¡L'ambició que no pari!
Es una bona notícia l'aparició del projecte del Parc de les Tres Nacions, ambiciós però realitzable si s'hi posen ganes i diners. De moment tenim l'experiència del nostre Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb moltes incerteses i una feble direcció, encara que voluntariosa. A la Vall de Castellbò no hi estem massa contents, però cal donar una mica de confiança a la gent que hi està al front de la iniciativa.
En Marc Garriga, representant del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha presentat el que serà un gran parc europeu: el Parc de les tres Nacions (Françá, Andorra i Catalunya. Es tracta d'un projecte ambiciós que pretén generar i generalitzar una reserva continental per a la defensa de la natura i del medi ambient.
Estarà conformat per: el Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Parc Natural de la Vall de Sorteny, el Parc Natural de les Valls de Comapedrosa, i el Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises. La web montsostenible informa que 3l PP3N va néixer el setembre del 2018, amb la signatura d’un protocol de col·laboració internacional entre Catalunya, Andorra i França, per crear una marca d’identitat comuna per a la promoció turística i l’impuls d’accions conjuntes en un espai natural que suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis, 15 de catalans, dos d’andorrans i 141 de francesos.
Principals atractius del Parc
El Parc Pirinenc de les Tres Nacions té com a principals atractius ser una de les zones dels Pirineus més ben conservades. Destaca la presència de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), un endemisme exclusiu mundial. També hi són presents les majors poblacions d’espècies de fauna pirinenca en perill d’extinció, com l’almesquera, la perdiu blanca, el gall fer i l’os bru, així com l’herc, reintroduït el 2014, i diverses races domèstiques autòctones com ara l’ovella xisqueta, l'aranesa i tarasconesa, el cavall Castillonnais, el català pirinenc, i la vaca bruna, la pallaresa i la casta.
Inicis de La Molina amb fotos del Josep Pratginestós
Santa Creu de Castellbò.- En Josep Pratginestós va morir el 2018, però poc abans ens va passar una colla de fotografies de quan La Molina començava a ser una estació d'esquí, que va fundar el seu pare. Podem veure a les fotografies una mena d'inici a l'esquí: gent amb jerseis, llana per tot arreu, alguns anoraks tipus cangur, i uns rudimentaris esquís. En memòria seva publiquem aquesta petita col·lecció de fotos.
Castellbò estudïa novetats a la vila i la vall
Castellbò (setembre 2020).- L'EMD (entitat municipal descentralitzada) ha reunit als veïns de la Vila I Vall per estudiar diferents propostes per a millorar les comunicacions, les carreteres i com afrontar que el refugi de la Baseta segueixi operant.
Hi van anar uns 30 veïns i va presidir en Antoni Navinés, que va explicar les diferents qüestions, com ara que s'estudïa que la fibra òptica arribi a la vall a travès de nous sistemes per ràdio. La cosa va quedar per decidir.
Pel que fa al refugi de la Baseta, l'EMD i l'ajuntament de Montferrer i Castellbò han decidir, de moment, fer-se càrrec de l'administració entregant les regnes a un veï amb víncles municipals. Va haber una mica de debat però aquesta proposta ja està en marxa. Hi ha reptes importants: renovació d'utillatge i de personal i millorar les prestacions.
També s'ha parlat del mas estat d'alguns trams de les carreteres i del perill dels ciclistes per a la circulació viària.
Aquesta notícia procedeix de diverses fonts de persones presents.
Santa Eugènia de Nerellà, una visita meravellosa
Santa Creu de Castellbò.-- Visitem l'esglèsia amb campanar inclinat de Santa Eugènia de Nerellà,situada prop de Bellver de Cerdanya, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya (Lleida). Se surt de Bellver per una carretereta molt estreta, entre prats i boscos, prop del Cadí i arribem en 5 minuts de cotxe davant d'aquesta meravella. Està inclinada per culpa del terreny. És del s. XI, romànica i amb tocs del barroc. El romànic només és el del campanar. Va ser reformada els segles XU i XVIII, ves a saber per què.
Mereix la pena, o paga la pena, en bon català, perquè és una curiositat molt poc visitada i mal indicada.
els petits ajuntaments generen moltes activitats socials i culturals
Santa Creu de Castellbò (per Manuel López) .- Ser un petit ajuntament no vol dir ser inactiu. Per exemple, el de Montferrer i Castellbò es com una màquina de generar activitats. Fa tallers, concerts, obres de teatre... I això amb un pressupost d'alló més petit. En el cas de Montferrer i Castellbò hem vist les darreres setmanes com es feien activitats pel 25 de novembre, commemorant la lluita per la llibertat i igualtat de les dones i contra la violència que encara avui es fa contra aquest segment social tan important. Ara, per nadal, s'anuncien un concert, un taller sobre sexualitat i una obra de teatre. Amb pocs diners es poden fer moltes coses, sempre que els polítics es comprometin amb la feina i amb la gent.
Els "aiatoles" del Parc Natural obren una pista per no molestar als galls fers
Santa Creu de Castellbò.- Els "aiatoles" del Parc Natural no ens deixaven esquiar des del Raset fins Portainé per la pista superior aduint que molestàvem als galls fers (urogallo en castellà). I la inferior no era una bona pista. Per això, i gràcies a les fortes crítiques dels esquiadors de fons, s'ha obert una nova pista que surt des de La Culla i va planejant fins trobar-se amb les altres pistes, molt a prop de Portainé.
No està gens malament la solució sino fos perqué han hagut de fer obres dins del bosc, la qualcosa es contradiu amb l'esperit de conservació que ha d'imperar en un Parc Natural com és el de l'Alt Pirineu.
És una llàstima que els "aiatoles" no hagin visitat les pistes de fons franceses, al Somport, per exemple, per mirar con solucionen les coses a Europa: delimitant molt el terreny dels galls fers, passant les retracs a determinades hores i demanant a la gent que passi en silenci.
Els nostres tècnics del Parc Natural han de sortir dels despatxos i visitar el món, on trobaran moltes solucions als numbrosos problemes que afecten a territoris en perill.
De totes maneres, és una sortida acceptable al problema d'arribar, en expedició, des de Sant Joan de l'Erm fins a l'estació de Portainé.
Un passeig per la base de l'Aneto
Santa Creu de Castellbò.- Hem anat a passeijar per la base de l'Aneto, un dia plujós, hem dormit en una confortable cabana de fusta, sense llum, i això és el que vos podem presentar: la passejada es combina amb les vistes d'estiu i d'hivern, i ara baixem amb el cotxe però intercalem imatges de quan baixem esquiant.
En fi, tota una excursió.
Castellbò rellançarà el Refugi de Sant Joan de L'Erm
És una bona ocasió per dissenyar el futur cara als JJOO
(Santa Creu, per Manuel López).- L'ajuntament de Montferrer i Castellbò, a través de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de la Vila i Vall de Castellbò ha publicat les condicions per renovar o reasignar la concessió de l'explotació del Refugi de Sant Joan de L'erm. Des d'aquí vos oferim algunes idees.
És una bona ocasió per perfilar i dissenyar el nou futur d'una instal·lació municipal de gran importància per a l'Alt Urgell. I abans cal agrair al Miquel Prats, actual concessionari, la seva dedicació: s'ha passat anys aguantant aigua, neu, temporals i calor per servir als visitants de la nostra vall. I el Miquel ha aguantat tota la crisi econòmica dels darrers anys.
Hem esquiat durant tota la curta petita temporada i aquest és el reportatge que hem pogut fer per el vostre deleït.
La Cerdanya francesa, ¿"pla B" als JJOO d'hivern de Barcelona?
Font Romeu i el Capcir podríen salvar un mal any de neu
Barcelona (por Manel López).-- Vam assistir a la presentació de les Neus Catalanes, zona francesa, i obtinguerem una exclusiva: La Catalunya Nord explorarà camins per oferir-se a Barcelona com a "Pla B" per als JJOO d'hivern del 2026 o 2030.
No és oficial encara, però al sud de França consideren com una benedicció que es facin els jocs olímpics tan a prop de Font Romeu i el Capcir. "Segur que n'obtenim beneficis", ens va dir un portantveu encara amb la boca petita.
Si fallés la neu a La Molina o Masella -o a les futures pistes nòrdiques del Pla de les Bruixes o de Sant Joan de L'Erm o Tuixent o Llés- allí estarien les pistes de la Cerdanya francesa i del Capcir. Es una bona idea, una bona oferta... Encara que caldria que la candidatura catalana hauria de presentar un pla al COI (Comité Olimpíc Internacional) en que constés aquesta possibilitat. ¡Tot abans de quedar-se sense alternatives en cas de massa bon temps a la Cerdanya sud!.
La presentació anual de les Neus Franceses va acollir molts periodistes que van poder satisfer el seus anhels informatius tot analitzant els diferents dossiers lliurats per les direrents estacions d'esquí d'aquella zona veina.
La Brama al Boumort, com anar i què fer
Per Manel López i Salvador Ulldemolins (fotos).- Hem anat a sentir i veure la Brama al Boumort, Un any més. ¿Com anar-hi?, doncs fins a Taús i agafant una pista forestal, en bastant bon estat, que ens porta al mig del bosc. Cap al final, a uns 8 quilòmetres, trobarem el refugi de Cuberes, on dormirem i menjarem.
Al mapa trobareu el lloc precís, i aquí vos posem les latituds:
42º14'05.04 N
1º08'28.26E
Mentre tant, cal fer temps ja que la brama dels cèrvols comença cap el tard. A partir de les 5 de la tarda començarem a sentir bramar als cèrvids. Una mena de gran soroll que ens envoltarà fins que es faci fosc. Mentretant anireu veient animals que saltaran davant del vostre cotxe o mentre camineu pel bosc, tenint cura de no perdres.
Es pot passar tot un dia, o fer una estada de dos dies dormint al refugi. Es tracta d'un viatget meravellós que el pot fer qualsevol que tingui un 4x4 o un cotxe una mica alt.
Montferrer i Castellbò segueix impulsant projectes
Santa Creu de Castellbò.- Cal prendre nota dels esforços de l'ajuntament de Montferrer i Castellbò per mantenir viva la flama de la participació i la creació i impuls de nous projectes. Al llarg d'aquests darrers mesos s'han impulsat projectes con ara l'acompanyament escolar, les colònies d'estiu, la neteja de carrers dels pobles, la setmana de la mobilitat i tallers de natura.
A més, a Santa Creu s'ha actuat amb seny instal·lant tanques protectores dels abocadors de la brosa i també s'han fet algunes intervencions puntals, esperant la renovació de les baranes. Alguns veïns ham realitzat treballs per millorar la fesomia de l'indret amb gran encert.
Aquest és un municipi molt extens, dels més grans de Catalunya, i amb escassos recursos, però on s'intenta mantenir uns nivells de qualitat cívica més que notables.
Fa pocs anys la gent es queixava dels talls de llum, de les carreteres, de la recollida de brosa... i ara tot això sembla solucionat. Fins i tot quan cauen grans nevades la Vall pateix una mínima part que abans. Lògicament encara hi ha moltes coses a arrenjar, però sembla que anem pel bon camí.
Ara tenim pel davant la renovació del contracte del Refugi de Sant Joan de l'Erm. Seria desitjable que la contracta quedés en mans de gent de la vall.
Riberach, un lloc on gaudir de la gastronomia, la història i el paisatge
Prop de la frontera trobem un indret per descobrir...
Catalunya Nord (Per Jaume Castell).-Avui us parlarem d'un racò magnífic prop de la frontera a Catalunya. Vinyes, gastronomia, paisatge, història...
Belestà, l'inici de tot Bélesta de la Frontera, entre les Corberes i el Pirineu, és un petit poblet de 230 habitants, situat a l’antiga línea fronterera entre els regnes d’Aragó i França, i que va mantenir el seu status de fronterer entre el 1258, amb el Tractat de Corbeil, fins a 1659, en que el malhaurat Tractat dels Pirineus va posar fí a les hostilitats franco-espanyoles.(segueix llegint sobre Riberach...)
La catalanitat té molts cors. Peró si haguéssim d’escollir-ne només un, aquest seria probablement el Canigó. Tot ell. No només el cim. Tot el massís, amb el seu entorn. El Canigó és el bressol de la catalanitat i conserva les arrels d’aquesta catalanitat de la qual els seus habitants se’n senten orgullosos. Cal recordar que abans de les guerres i els tractats entre castellans i francesos, aquesta regió vivia tranquil·la a refugi de les quatre barres catalanes, amb la seva cultura i les seves tradicions, igual que els seus veïns occitans. (segueix llegint...)
Skiata 2018, una gran temporada als nostres pirineus
Les estacions s'han fet riques sense millorar gaire els serveis
Santacreu de Castellbò (per Manuel López). Per fi hem tingut una temporada plena d'esquí tant al fons com a l'alpí. Totes les estacions s'han fet d'or, els hotels han omplert les seves habitacions i els restaurants han fet el gran negoci.
Però, ¿han millorat els serveis?NO ¡
A les estacions la restauració ha estat funesta (saltitxes, frankfurts, molt kepchup...) i qui portava el seu menjar se l'ha hagut de menjar a les escales pq les estacions no tenen gaires sales per fer pícnic (pique nique en gavatxo).
Per això ara caldria que la GenCat reunís als empresaris del sector per fer autocrítica del que no s'ha fet i es podria fer de cara a la futura temporada: millorar serveis, més qualitat a les pistes i als establiments hotelers, millor informació... i les idees que es puguin importar d'Europa.
¿Baqueira-Beret, un barri de Madrid?...
que potser és castigat pels catalans
A Espanya l'interessa la independència de la Vall d'Aran
Santacreu de Castellbò (per Manuel López)
La Vall d'Aran és una vall magnífica dels Pirineus, ben connectada amb França i no tant bé amb el sud, amb la península. Arribar des de Barcelona és tot un episodi lamentable ja que les carreteres alteren bons trossos de vials amb trams d'autovia. Però el problema és que amb això del Procés català cap a la Independència està corrent per la xarxa d'internet que La Vall d'Aran és una zona no-catalana.
Masella estrena una temporada de neu que serà llarga i !crítica¡
Les estacions catalanes tindràn moltes dificultats per recuperar clients: oferim 6 consells per millorar la temporada
Santacreu (per Manel López).- A 12 de novembre ja hi ha gent que skia, encara que només en una petita zona de Masella. ¿Serà una bona temporada?... ho dubtem. Les estacions catalanes estan estancades perquè no han estudiat el negoci a fons.
Unes perquè son propietat o gestionades per la Generalitat de Catalunya i les de Masella i Baqueira perquè estan en mans d'especuladors econòmics.
Tothom vol fer diners com sigui a costa dels clients, que el que volen es gaudir de la natura, desliçar-se per les pendents (alpí) o per mig dels boscos (fons).
I ara els dubtes: ¿algú ha pensat que això d'skiar és molt car? (veieu l'article d'opinió del costat) i a més... perillós.
Vos proposem un llistat de mesures a prendre per atreure més gent a les pistes i, de pas, fer gaudir a més gent de la natura que ens ha donat el bon Deu (si es que existeix... es clar):
1- Les empreses han d'abaixar els forfets (Masella costa 43 euros aquest any)
2. Les empreses han de ser més servicials: les assegurances d'accidents han de ser gratuits.
3. Les empreses han d'obrir sales per a que la gent pugui menjar el que porten de casa sense necessitat d'amagar-se.
4. Les empreses han d'obrir sales de descans per els acompanyants.
5. Les empreses han de fer ofertes a escoles i centres que encara no s'han estrenat a la neu (els de barris amb baix nivell econòmic, p.e.)
6. Les empreses han de crear policia de pistes per evitar accidents i que la gent amb nivell baix o mig pugui fer esport sense problemes.
Amb aquestes propostes segur que guanyem clients i millorem el nivell de popularitat d'aquest esport que alguns voldrien que fos, per sempre més, una cosa de "pijos".
La Costa Vermella, un destí turístic i cultural a 2 hores d'ací
Santacreu.- Hem visitat la Costa Vermella de la mà de la Comunitat d'Albères, Côte Vermeille i Illibéris. És la Catalunya Nord, a 160 kms de Barcelona, gairebé tot per autopista. Es tracta d'una zona que continua des del litoral gironí i on acaben els Pirineus... en total, una petita meravella. Poden contactar al e-mail: costa vermella turisme
La Gislaine, Roselyne i d'altres es van posar a cantar l'estaca durant un dinar amb periodistes de França i Catalunya... tot un homenatge a la lluita per a la independència o, com a mínim, el respecte a la cultura catalana.
Isard ballarí al Parc del Cadí
Santacreu.- Hem trobat un isard ballarí a la serra del Cadí, ha ballat per a nosaltres durant una bona estona tot apropant-se per saber quí coi erem... una meravella.
(Clica damunt la foto per veure el video)
El Parc Natural del Cadí està muntat damunt la Cerdanya, l'Alt urgell i el Berguedà. No és gaire accessible perquè els directius del Parc no en saben com gestionar els camins i pistes per a tot tipus de gent, i així gairebé només podem anar els muntanyencs.
Fa anys la Generalitat tenia estudis per promoure una xarxa de telefèrics des de la base nord fins als pics més alts... però no van passar d'aquesta fase. Llàstima¡
Pep Bagó fotografia amb nous ulls la vall de Boí
El gran fotògraf Pep Bagó ha vist amb uns altres ulls la Vall de Boí i ens permet publicar una sèrie de fotografies de gran qualitat.
Exposició Dalí: Eureka! | Museu d'Art Modern de Ceret
Fins l’1 d’octubre de 2017
(per Jaume Castell).
El Museu d'Art Modern de Ceret, als Pirineus Orientals, presenta fins a finals de setembre, una exposició relativa a l'obra de Salvador Dalí i el seu mètode paranoicocrític, en base a capítols temàtics sobre diferents branques de la ciència, reinterpretats per l’artista en una visió particular de la seva obra visionaria. André Breton va definir Dalí com "el príncep de la intel·ligència català" en el seu petit Diccionari del Surrealisme. "Estic boig", li agradava proclamar tot sovint. Així, l'exposició de Ceret mostra com Dalí va desenvolupar la seva teoria del mètode paranoicocrític, influenciat per les teories de la psicoanàlisi, mostrant punts reals de convergència amb l’investigació del jove Jacques Lacan sobre la paranoia. Dalí es plantejava constantment la possibilitat de vincular més estretament l'art i la ciència.
L’artista, de fet, estaba interessat en la major part de les disciplines científiques, des de l'astrofísica a la teoria de la relativitat, de la psicoanàlisi a la genètica o a les teories contemporànies més complexes .(Segueix llegint)
Gran esquiada a Los Llanos del Hospital, a Osca
Hem esquiat a Los Llanos del Hospital, al peu del Aneto, i ho hem fet amb una neu magnífica un temps gloriós i amb moltes ganes de gaudir de la natura. Us oferim el reportatge gràfic.
Uns motoristes gavatxos generen conflictes a la Vall de Castellbò
Un quads francesos atropellen aposta
a un treballador de Sant Joan de l’Erm
Castellbò.- Un grup nombrós de pilots de quads i buggys francesos han atropellat a un treballador de l’Estació d’Esquí de Sant Joan de l’Erm, a la Vall de Castellbò que els havia cridat l’atenció perquè estaven fent maniobres de conducció temerària en una zona peatonal prohibida. L'incident, greu, ha fet intervenir a la direcció del Parc Natural de l'Alt Pirineu i a la policia catalana. I va ser publicat pel diari El Segre, prenent una foto de la nostra televisió.
Una patrulla de mossos vigila cada cap de setmana als motoristes
Santa Creu.- L'Ajuntament de Montferrer i Castellbò han endegat o recolzat diverses activitats culturals i socials, tant pròpìes com elaborades i organitzades per altres estaments. Assenyalem com a destacades les segünets:
Manualitats de Nadal, II Jornades d'Estudis Comarcals de La Cerdanya i Elaboració de Plats de la comarca veïna del Pallars Sobirà.
Acompanyem cartells per si vos interesés alguna d'aquestes activitats.
Festa Major a Solanell 2016
Santa Creu.- Hem assistit a la Festa Major de Solanell, 2016, amb molta gent i animació musical. També algunes conferències sobre temes que afecten al projecte de "Reviure Solanell". Hi havia gent gran i petita. Tot un goig. Al final es va cantar l'històric "Gall Negre".
D'Andorra a Tor, la vall misteriosa
Santa Creu de Castellbò.- Hem fet una magnífica excursió entre Andorra i la vall i població de Tor. En un dia magnífic hem pogut veure les dues vessants fins a l'horitzò. Hem collit xampinyons i hem dinat a Ca la Sisqueta, amb la magnífica Pilar com a gran mestre de cirimònies.
Ja sabeu que aquesta vall i aquesta muntanya són misterioses: TV3 en va parlar prou fa temps. Nosaltres només hem anat a gravar un petit reportatge per a tots vosaltres.
Caminar per Les Alberes
ON ELS PIRINEUS CAUEN AL MAR
(Per Jaume Castell)
Quant l’extrem oriental del Pirineu va arribant al mar, es divideix en diverses branques, com una ma oberta, que orienta els dits a nord i sud, sense perdre la agressivitat.
Les branques inferiors voregen la plana empordanesa pel nord i cauen al mar conformant tot el relleu del Cap de Creus.
De Cap de Creus a Cap Cervera podríem definir-ho com la part central i si pugem fins les estivacions de Port-Vendres en seria el nord. Tot aquest conjunt de branques, que, a partir de les estribacions orientals del Canigó, encara s’enfilen fins a altures certament importants, bastant per damunt dels 1000 metres, arriben a la Mediterrània amb tot el seu caràcter de muntanya jove, feréstec i indòmita.
Sembla com que, en caure al mar, hagués necessitat encara un recorregut més llarg per arribar a suavitzar-se. A França li han donat un nom particular a cada estribació (Roc de France, Massís de la Costa Vermella, etc.) peró, en realitat, sempre és la mateixa cosa.
Santacreu.- El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha obert, per fi, un punt d'info a Sant Joan de L'Erm. Es tracta del lloc per on entren més visitants al parc i, en canvi, els buròcrates del Parc centraven el seu interés al Pallars Sobirà.
Vegeu la caseta d informació:
Eskiant a Sant Joan i a la Vall de Benasc
Santacreu.- Vos oferim dos reportatges d'esquí. Un d'una excursió entre Sant Joan de l'Erm i La Culla (amb baixada fenomenal) i un altre a la vall de Benasc. Disfruteu-lo¡
Excursions:
Prats d'Aguiló, grans vistes sobre tot el Pirineu
Santacreu.- Hem pujat als Prats d'Aguiló, en cotxe, a través d'una pista prou irregular però acceptable.
Tot comença des de Martinet de Cerdanya, amb una bona desviació cap a Montellà, on han deixat edificar un gratacels lletgissim... Abans d'arribar a aquest poble ja hi ha una indicació cap els Prats d'Aguiló. Seguim la pista, uns 7 o 8 quilòmetres, acceptable, però incòmode, li caldria una bona repassada. Vas pujant i enfilant cap a la zona boscosa d'abets i pins, deixant enrera el matoll i boscos baixos. En arribar al final de la pista hi ha un petit aparcament. Deixa el cotxe i comença a gaudir de la vista. Si tens bones cames, pots pujar a la cresta del Cadí. Jo ho vaig fer fa 10 anys i en ser el primer, vaig resultar premiat per la vista d'un gran ramat d'isards i daines. ¡Apa, anem d'excursió!
El castell Medieval de Castellbò comença a ser rescatat
Santacreu.- Amb pocs diners i molta traça, un arqueòleg i la brigada d'obres de l'empresa Rabasa han començat a recuperar el castell medieval de Castellbò, a pocs quilòmetres de La Seu d'Urgell. De moment estan treien la verdisa de les muralles superiors i han descobert ja gran part de la construcció primigènia. El perímetre ha començat a donar idea de la magnitut de la vella fortificació que va acollir comtes, càtars i pagesos. La Diputació de Lleida, que sembla ajudar en els treballs, no ha ofert informació del què es fa, malgrat que ho hem demanat al gabinet de comunicació, cosa inèdita en aquests temps de tanta informació global i local. ¿Té por la Diputació de Lleida d'alguna cosa?, ¿té por que resucitin els vells fantasmes?
Lys i Raquel inspeccionant les obres d'accés a la part superior, que encara s'enfilava uns quans metres.
Paret nordest, on es veu clarament la muralla
Part de la muralla ja al descobert.
Opus spicatum: una paret de pedres contraposades en diagonal per enfortir la muralla quan encara els materials de lligar no eren prou estables.
(Fotos: Lys i Manel)
¡Ay el Parc Natural que no ens deixa esquiar com voldríem!
Santacreu.- Estem apunt d'acabar la temporada d'esquí però encara hi ha molta neu a la zona obaga de Sant Joan de l'Erm, cap al Raset, un camí que ens porta, sobre les taules, deslliçant-nos fins a Portainé des de la Culla.
¡Però no, no podem fer-ho malgrat que hi ha mig metre de neu!. ¿Per què?, us preguntareu, doncs perqué el Parc Natural de l'Alt Pirineu no deixa passar la maquinària per trepitjar el blanc sudari de neu que encara hi ha. Veieu el vídeo per comprovar-ho.
Gran esquiada a Portainé amb música del Mag d'Oz
Santacreu.- Hem esquiat i ballat a les pistes de Portainé, un gran dia de sol i magnífica neu. Us l'oferim per a gaudir ara que acaba la temporada.
Parc Natural: més iniciatives a la Vall de Castellbò
Santacreu.- Desprès de temps esperant-les, arriben noves iniciatives del Parc Natural a la Vall de Castellbò. Inicialment el Parc va arrenjar alguns camins -pocs, la veritat- i contracta ocasionalment una guia per informar als visitants. Ara ha fet una pasarel·la de fusta per a gent amb cadira de rodes, al costat del refugi de Sant Joan de L'Erm, i a la Vila de Castellbò ha instal·lat plafons informatius de la història de la zona, de bona qualitat. ¡Enhorabona, gent del Parc!, ara a seguir treballant fent possible arribar esquiant a Portainé i deixar, de forma permanent, una guàrdia al Refugi per animar a la gent a conèixer l'indret. Cal pensar que la Vall de Castellbò és la principal porta d'entrada al Parc Natural de l'Alt Pîrineu, malgrat que el centre d'informació oficial estigui a Llavorsí. ¡Què li farem!
Veieu com de bé ha quedat la pasarel·la
Neus Catalanes: prop i amb gentilesa
Santacreu.- Esquiar a Catalunya és molt fàcil, tenim estacions a tocar de ciutat (pocs kms...) i podem esquiar a tres països diferents: el nostre, Andorra i França. Els amics francesos han presentat a Barcelona la seva campanya de "Neus Catalanes" amb tot luxe de detalls. Junt amb les fotos de l'acte de presentació us adjuntem el seu dossier de premsa, molt ben detallat. Van venir directors de diferents estacions de la Catalunya Nord i assessors per informar de les noves ofertes. Els francesos son gentils i molts dels nostres anfitrions sabien parlar català. També el parlen molts dels professors i personal de quixetes.
(foto: Rosamaria Maya)
Albert Marquet, alcalde de Montferrer i Castellbò, vol que el Parc Natural es dediqui més al poble
Santacreu.- Telepirineus entrevista avui a l'alcalde de Montferrer i Castellbò, Albert Marquet. Diu que tenim un municipi molt gran però equilibrat, encara que manca arrenjar carreteres i que el Parc Natural de l'Alt Pirineu dediqui més esforços i compromisos a la zona.
Montferrer i Castellbò és el desé municipi de Catalunya per extensió en Kms. quadrats (més gran que Barcelona) i disposa d'una gran estació d'esquí nòrdic, un aeroport i un camp de golf, ambdós internacionals. Ara cal treballar el tema turístic, tot assenyalant que la base ja la tenim: neu, aviació, esport i cultura.
El gall fer s'acaba i el Parc Natural no fa res
El gall fer (Tetrao urogallus) és una mena de gallina salvatge, abunda als Pirineus i que ara està en franca recessió. Ho acaba de denunciar SEO/BirdLife y WW, dues entitats defensores de la natura (veure La Vanguardia) i s’estima que ja ha desaparegut a la muntanya càntabra.
Té molts enemics, un d’ells els parcs naturals i parcs nacionals amb tècnics molt “aiatoles” que intenten desenvolupar projectes de respecte total, sense tenir en compte tots els factors que intervenen en la natura. (+ text)
Solanell passa a la segona fase
Santacreu.- Ja tenim en marxa la segona fase de Solanell, construint un nou edifici -i ja van tres- per aixoplugar trobades col·lectives. Se l'anomenarà "biblioteca" o sala d'actes i tindrà com a co-edifici el refugi. Solanell està a cinc kilòmetres de Castellbò, el darrer poble càtar del món. Dins de la Vall de Castellbò, que té una gran estació d'esquí nòrdic, camins, pesca... Una meravella.
El Capcir, Cat/nord, és una meravella de l'eskí nòrdic
Santacreu.- Hem visitat el Capcir, Mont Louis, junt a la Cerdanya gavatxa. És una comarca meravellossa, amb grans vistes, pobles poblats (no com a la nostra Cerdanya) i diverses pistes d'eskí nòrdic ben cuidades, amb neu, maquinària i gent amable. Tota una sortida profitosa. Us la recomanem.
Curset de raquetes de neu
Vos oferim alguns consells de com practicar la neu amb raquetes, però recordeu que sempre cal sortir acompanyat, amb el telèfon carregat, un bon esmorçar i ¡moltes ganes d'observar la natura! El curset està gravat a Sant Joan de l'Erm, tot un paradís per a l'esquí de fons, les raquetes i la natura.
¿La neu catalana no és rentable?
Santacreu de Castellbò.- La Generalitat de Catalunya està socorrent un negoci que s'ensorra: el de la neu, el de l'esquí. Esquiar a casa nostra és cosa pública, només Masella i Baqueira tiran endavant sense ajuts directes i Port del Compte està ballant a la corda fluixa. Mentretant CiU s'ha vist obligada a contradir el seu programa liberal per salvar Núria, La Molina, Espot, Portainé i Boó-Taüll. Se salven les estacions d'esquí de fons com Sant Joan de L'Erm.(segueix llegint...)
Skiada a Somport, una gran estació amb mala informació
Santacreu.- Efectivament, hem esquiat a Somport, a la frontera entre Espanya i França, damunt de Candanchú i Jaca, i la veritat és que la zona és preciosa, meravellosa, però malgrat que l'estació és una bona estació, informen malament. Havíem llegit a internet que teníen neu bona i de pols, però la veritat és que vem esquiar sobra un dit escàs i, a més, gelat. Però tant se fa quan es tenen ganes, el dia resulta extraordinari i la gent gaudeix malgrat els imponderables (havia plogut molt dies enrera)
Què fer quan hi ha poca neu?
Santa Creu de Castellbò.- ¿Anoyres la neu? Segur que a Sant Joan de L'Erm esquiem deseguida.De moment ha nevat poc, però no perdem l'esperança. Mentrastant t'oferim un record de la passada temporada. ¡Apa, comença a preparar els esquís!. I recorda que les estacions d'esquí estan al teu servei, no tu al servei d'ells. Pots fer raquetes, passejar, descobrir la natura amb els arbres canviant de colors...
Els càtars, de nou en festa a Castellbò
Santacreu.- Arriba la cita anyal de la festa càtara a Castellbò. Aquest anys sense coincidir amb la Festa Major de la Vila i Vall. Una nit màgica, un dia comercial i encisador on es podia comprar des del famós pa del Forn Xamba, fins un canelobre de ferro forjat, passant pels sabons típics de la vila o les verdures i hortalises.
Castellbò desconfia del Parc Natural de l'Alt Pirineu
La gent no hi creu en la proposta de controlar la recollida de bolets però dona un vot de confiança per negociar bones condicions
Castellbò (Crònica de Manel López).- La gent de la Vila i Vall de Castellbò desconfia de la direcció del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). Això va quedar clar ahir quan l’alcalde de la EMD, Antoni Navinés, va proposar que la Vall acceptés incorporar el nostre territori a la política de control de la recollida de bolets plantejada pel Parc.
A la gent no li agrada cedir drets a canvi de res: el Parc Natural no inverteix gaire en la Vall, encara que es reconeix que ha millorat algunes pistes.(segueix llegint...)
Conveni de la Vall d'Aran amb la Universitat de Barcelona
El Conselh Generau d’Aran i la Universitat de Barcelona estableixen un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, i les comunitats animals i vegetals de la Val d’Aran
Jaume Castell (periodista).- El sindic d’Aran, Carlos Barrera i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, han signat un conveni per a l'establiment d'un marc global de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Conselh Generau d'Aran, en l’àmbit de la Val d'Aran, per establir un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, les comunitats animals i vegetals, -considerant les seves interrelacions intra i intercomunitat- i el paisatge i anàlisi biodemogràfic de les poblacions humanes. (segueix llegint).
La Vall d’Aran, primera destinació de muntanya que obté la certificacióBiosphere Destination
Vielha (Jaume Castel).- La Vall d’Aran ha rebut la certificació Biosphere Destination que atorga l’Institut de Turisme Responsable, entitat associada a la UNESCO i a l’Organització Mundial de Turisme, així com del Global Sustainible Tourism Council, auspiciat per la Fundació de Nacions Unides.
La Vall d’Aran es converteix així en la primera destinació de muntanya en aconseguir aquesta certificació que, a Catalunya, nomès té la ciutat de Barcelona. (segueix llegint)
Marxa Beret, 35 edicions d'èxit
Vall d'Aran (Jaume Castell) .-- El primer cap de setmana de febrer, com ja es tradicional any rera any, s’ha celebrat la 35a edició de la Marxa Beret d'esquí de fons amb un gran augment de participants, 375 més que en la passada edició. Han estat pràcticament 1.350 els fondistes que han cobert tres distàncies de 10, 21 i 42 km de longitud amb sortida massa al Pla de Beret.
Amb les darreres nevades, el Pla de Beret presentaba un aspecte esplèndid i els equips de l'organització van treballar a fons perquè els recorreguts de 21 i 42 km baixessin fins al poble semiabandonat de Montgarri. El recorregut més curt i popular, el de 10 km, es va realitzar per la zona de Beret amb un perfil molt fàcil sense grans desnivells i molt adequat per fer-ho en família. (sigue +)
Opinió: "El negoci de la neu està en crisi i el seu futur és negre"
Santacreu.- El negoci blanc està negre, això és el que resulta d'anys i anys de creixement espectacular en construccions, instal·lacionsi d'una mala gestió. Més de la meitat de les estacions catalanes estan en mans públiques i el futur s'ha de redirigir o això s'acaba. La Cerdanya del sud està plena d'urbanitzacions buides. Les estacions estan endeutades fins a les celles. Anar a esquiar és cada cop més car... ¿qui pot pensar en fer uns JJOO?, i encara més, ¿on son els diners que s'han fet especulant amb les nostres muntanyes?
La brama del Boumort, amb fotos espectaculars
Santacreu.- El fotògraf i amic Salvador Ulldemolins ha aconseguit unes fotos de cèrvols d'alló millors que la pròpia realitat, i ho va fer acompanyant a Telepirineus durant una expedició a la Serra del Boumort. Hem fet un vídeo on barrejem pel·lícula i fotografies... us convidem a anar-hi a la propera tardor, ara ja ha nevat.
"Savis" de l'Alt Urgell a Castellbò
Castellbò.- Un grapat d'especialistes en història, geografia, sociologia... han participat a una jornada d'estudis sobre temes de l'Alt Urgell a Castellbò, dissabte passat (9.11.2013). ¿Sabeu que l'armada espanyola es nudria de fusta de la nostra comarca per renovar la flota?. La trobada ha estat organitzada per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (+ info).
Lip Dub del "Gall Negre" a la festa major de Solanell
Solanell.- Més de cent persones han cantat a capel·la l'himne "El Gall Negre", dins de la festa major de Solanell, recuperada gairebé cinquanta anys després de que tanqués el poble perquè la seva gent va marxar buscant-se una altra vida potser més còmode... Ha estat un èxit, tant la festa com la cantata.
Ferran Cusidó recupera el forn de pa de Castellbò
Santacreu.- Tenim una gran notícia, en Ferran Cusidó ha recuperat per a Castellbò i la seva vall el forn clàsic de pa. No només pa, també magdalenes, coques, carquinyolis, llengües i... el que calgui. L'hem visitat al forn que té dalt de tot de la càtara vila de Castellbò. Ja sabeu, podeu encarregar-li pa tan sols trucant-li al 615025306 o al 973350926.
Reviure Solanell: bona feina dels volunt@ris recuperant carrers
Castellbò.- Han treballat dur durant tres dies i han recuperat camins i desbrossat velles parets de males herbes... I tot ho han fet sense cobrar ni un duro, només per ajudar a recuperar un poble: Solanell. Han portat pedres, arrancat matolls, rectificar parets de pedra i s'ho han passat molt bé, amb festa final i tot.
Mercat càtar i gran concert d'Evelio Tieles a Castellbò
Nit càtara a Castellbò
El Parc Natural descura els
boscos a l'Alt Urgell
Santacreu de Castellbò.- Hem vist, avui mateix, màquines treballant als boscos de Sant Joan de L'Erm per treure fusta, però deixant els camins perduts i els boscos malmesos. La gent del Parc Natural de l'Alt Pirineu no acaba de fer bé la seva feina?
Aqui van testimonis gràfics.
Peskata i neu per a gent valenta de la Vall de Castellbò
Santa Creu.- Estava nevant, però en Toni, Joan i Manel han anat a pescar... i això que ja estem al mes de maig i prop de juny¡
Un passeig pel Cadí ple de neu, flors i... enfilades perilloses
Santa Creu.- Una gran passejada pel Cadí de dos muntanyencs cercant isards, però no n'hem vist donat que hi havia massa neu... Hem hagut de passar per troçox ben difícils, perillosos fins i tot. Hem trobat una natura que desperta, una muntanya meravellosa i molts tipus de restes neolítiques. La passejada ha partit de la pista de Sant Salvador, i us racomanem anar amb molt de compte donada el seu mal estat. Quan comenceu a trobar talls, deixeu els cotxes. Si voleu més info, ja sabeu, escriviu a telepirineus.
(Foto, Toni López)
La neu segueix viva als Pirineus
Tour per Andorra
Santa Creu.- Hem esquiat de primavera a Vallnord Arcalís i a La Masana i cal dir que la neu és abundosa, bona, una mica humida però esquiable. Akí oferim fotos del nostre col·laborador Toni López.
L'esquiada ha estat bona, la neu aguanta i és una llástima que l'empresa Vallnord no hagi pogut aguantar la temporada fins a finals d'abril.
Curs de la UAB a la Vall de Castellbò: història i neu
Santa Creu de Castellbò.- La Universitat Autònoma de Barcelona ha endegat el seu primer curs de Periodisme de Muntanya a la Vall de Castellbò. Poca gent al curs, una estudiant valenta, però al llarg de la setmana ha vingut més gent al nostre territori. Es tracta d'un curs amb crèdits universitaris apte per a estudiants de totes les carreres i se'ls ensenya història, fotografia, vídeo i text, i al final del primer dia es va el primer blog i se surt a la globosfera d'immediat. El professor Salvador Ulldemolins ha estat el "master" en fotografia i en Manel López el conductor.
A la primavera, primer cap de setmana, en farem el segon curs. ¿Us apunteu?
foto: Salvador Ulldemolins
Esquiar a Espot: bona neu, però...mala senyalització
Santacreu.- Hem esquiat a Espot, amb bona neu però falla la senyalització i l'atenció al client. Per exemple, des del cotxe fins el telecadira havies de passar per una pista de gel de 200 metres... ¡Vaja!
El Parc Natural de l'Alt Pirineu matxaca l'esquí nòrdic
Santacreu.- L'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm té el títol de "paradís de l'esquí nòrdic",però sembla que el Parc Natural de l'Alt Pirineu no està d'acord amb aquesta realitat i genera dubtes sobre la seva bona gestió de la muntanya. El Parc prohibeix connectar les estacions de Sant Joan i Portainé a través d'una pista d'alçada -2.000 metres- que té neu a l'hivern i la primavera. Ara caldria trapitjar-la, però un "talibà" del Parc ho prohibeix. Poc a poc la zona pot perdre interés per als esquiadors que s'aniran cap a França. La pròpia Generalitat, a través de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat, ni s'atreveix a plantejar el tema malgrat que està d'acord en mantenir el "paradís" perquè genera interés, negoci i afició. (Manel López)
Núria García Quera i els seus llibres:
"Nou viatge al Pirineu"
Barcelona.- Hem estat a la UEC de Gràcia a la presentació d'un nou llibre de la muntanyera Núria García Quera, i l'acte va començar amb elNo-Do de la dictadura... i es que el Franco va anar al Pirineu a inaugurar pantanets... Benvinguda la nova obra d'aquesta escriptora de família llibretera.
Descobrim i investiguem el molí de Solanell
Solanell.- Hem descobert i investigat el molí de Solanell, on era, com funcionava... I tot això de la mà de Lluís Obiols, tot un expert. Ens acompanyaven en Salvador Ulldemolins i Saül Garreta. Es tracta d'una vella instal·lació, digna d'entrar en el patrimoni d'arqueologia industrial de Catalunya, que treballava el blat per convertir-lo en farina amb la força de l'aigüa. I de pas hem trobat tota una piscina natural enmig de la Vall de Castellbò.
Una joia a Santacreu: Els núvols de colors
Concert d'Evelio Tieles a la Colegiata, dins del Mercat Càtar
Santacreu de Castellbò.- Hem gravar més isards, aquest cop prop de la nostra redacció a Santacreu, prop de Sant Joan de L'Erm. Un bon lloc, al peu de l'Orri, junt al costat de Portainé, on passar una bona estona observant la natura.
Una cabreta lliure i salvatge
Hem gravat al Cadí un minut i hem demanat al petit Garbí que li posés veu. Tot un missatge sobre l'actual situació.
Isards al Cadí, tot un espectacle
"El cant dels ocells", amb Evelio Tíeles, enmig del Pirineu
Santacreu.- Hem gravat, en exclussiva, el concert d'Evelio Tíeles a Solanell, el primer dia en que a aquest poble es va fer pá i bombons com a signe de recuperació de la vida en llocs abandonats. Ara Solanell, de la mà de Saül Garreta i família, tornen a sentir música i la flaire de música catalana i cubana.
Saül Garreta estrena casa i reviu Solanell
Solanell reneix amb Saül Garreta
Villa Azuzena, una nova proposta cultural a Puigcerdà
Orquídies pirinenques, veiem la seva bellesa en una pel·lícula exclusiva de Tele Pirineus (Cap. 1) (Caps 2 i 3)
(col·lecció Antoni Gelabert Mas)
Idees per recuperar la muralla de la Castellbò Medieval
La neu catalana, ¿és rentable?
CiU sempre ha estat partidària de que el món funcioni en una marxa liberal: si el teu negoci s'ensorra és perquè no saps dur-lu o no té cabuda dins d'aquesta societat. Ara ha descobert que l'Estat ha d'intervenir i invertir en sectors en fallida per motius econòmics, polítics i socials.
Si Catalunya no invirteix en aquestes estacions d'esquí, s'ensorrarien La Cerdanya, el Pallars i la Vall de Boí. Milers de llocs de treball es perdríen i també tancaríen centenars de petits negocis.
Ja sabem que a la neu va gent amb diners, però els darrers anys s'ha popularitzat una mica més ja que els equips són molt econòmics -de rebaixes o de out let- i es pot anar i tornar el mateix dia.
I no cal oblidar que les estacions s'han fet com a excusa per construir grans o petites urbanitzacions als seus peus. Un cop tret el benefici -i el 3%per al polític de torn- el promotor plora i CiU li salva l'estació de l'inminent tancament.
Gran lliçó: CiU, la liberal, s'ha tornat intervencionista. Perquè no fer el mateix a la indústria i a sectors estratègics com el disseny o el turisme?
Castellbò desconfia...
No fa gairebé cap activitat cultural o divulgativa. Castellbò seria una gran porta d’entrada al Parc i per això convindria que el Parc invertís més en la zona. Ni hotelers, pagesos, gent amb negocis diversos confien gaire en el PNAP: “Si cedim un cop més, anirem perdent drets”, van venir a dir els assistents a una reunió convocada per l’EMD.
Malgrat aquesta desconfiança, s’ha atorgat a Navinés el permís per tirar endavant les negociacions per cedir el territori en les millors condicions possibles: que la gent de la vall no pagui; que els hotelers i restauradors puguin regalar tiquets als seus clients; que la recollida de bolets no sigui sols per al territori municipal sinó per tot PNAP.
A més es va discutir sobre si ens hem d’unir amb uns altres municipis per comercialitzar millor els boscos. Va resultar que a la gent no li van convèncer la proposta i no es va posar ni tan sols a votació.
En resum: a la Vall de Castellbò hi haurà control de boletaires, però en unes condicions encara a negociar amb el PNAP. Si el Parc no respon a les demandes de la gent, es generarà més desconfiança.
El gall fer, en perill (segueix...)
(ve de dalt)
Per exemple, s’ha desenvolupat la criança dels mamífers salvatges (cèrvols, daines, isards...) perquè fan bonic ( és veritat) i perquè hi ha un gran negoci darrera de la seva caça. Però no s’ha pensat, fins ara, que aquests mamífers són hervíbors i mengen fruits, igual que els galls salvatges, però guanyen els primers donat el seu volum i rapidesa.
Al Parc natural de l’Alt Pirineu (la nostra muntanya) hi ha un bon criadero de galls fers. Especialment als boscos al voltant de Sant Joan de L’Erm i de l’Orri. Es poden veure els galls en certes ocasions, i fins jo mateix els he vist al costat del refugi de la Baseta, però són molt espantadissos i costa molt de trobar-los si no és per casualitat.
Al Parc Natural hi treballen tècnics especialitzats en aquesta au, però que no tenen prou capacitat, o poder, per canviar les coses. Si veiem els límits de la zona del parc prop de Sant Joan de l’Erm i de l’Orri, veurem que hi ha una línia recta que separa el territori del gall fer i les instal·lacions industrials i esportives de Portainé.
Amb això volem dir que si cal assegurar la pervivència del gall fer, caldria fer una reserva major d’espai dins de Portainé, treient el bosc de l’estació i deixant només la zona de prat.
És molt fàcil veure motos de neu passant prop dels “cantaders” del gall fer procedents de l’estació d’esquí sense que els “aiatoles” del parc natural diguin res o demanin aquesta ampliació que sí demanem des de TELEPÌRINEUS.
(segueix...)
Caminar per Les Alberes
Tot aquest conjunt de braços es poden caminar fàcilment, tant en sentit vertical com horitzontal i els camins que hi passen conformen els grans corredors dels GR’s més coneguts, el 92 (mediterrani), el 10 (pirenaic francès), i l’11 (pirenaic sud), a més dels Senders Litorals, per la banda de la Catalunya Nord que esdevenen Camins de Ronda al Sud.
Palau dels reis de Mallorca. Cotlliure, origen dels Sentiers Litorals a la Catalunya Nord.
Peró el més desconegut per el gran públic és la xarxa interminable de senders que es troben a l’abast del caminant, a partir de petites grans motivacions, sobre tot a la banda de la Catalunya Nord.
Dues grans motivacions van estar a l’origen d’aquesta teranyina de camins: d’una banda, les grans migracions de refugiats provocades per les nombroses guerres europees dels darrers segles, principalment les dues darreres, buscant una sortida al Sud per llocs inèdits o poc vigilats.
ON ELS PIRINEUS CAUEN AL MAR
D’altre banda, el vi. Sí, el vi. Aquestes contrades han estat terres de vinyes des del temps dels fenicis, i el territori de conreu s’endinsa alguns kilòmetres vers l’interior. Tot aquest espai ocupat per la vinya ha vist com, amb el temps, s’ha anat creant una espessa teranyina de camins i vials, unes vegades imprescindible per buscar-ne l’accessibilitat, d’altres per facilitar el transport mular. Així doncs, tota l’Albera es pot recórrer a peu en qualsevol direcció sense gaire dificultat. De tota manera, els cols de Les Alberes sempre han estat lloc de pas de viatgers, des de Heraclià, Annibal, Domicià, creador de la coneguda via Domitia (antiga Heràclia) que travessa la borsa del Pertús i que encara és visible en molts indrets, César, Pompeu -dels que en resten el seus monuments commemoratius-, les legions romanes, pelegrins compostel·lans o soldats de tots colors en ambdues direccions.
Sentier litoral entre Port-Vendres i Banyuls
Peró, com a totes les coses, sempre hi ha un centre neuràlgic que esdevé dominant. I aquesta prerrogativa la trobem a Banyuls-sur-mer, ó Banyuls de la Marenda, o senzillament, com és més coneguda, Banyuls. De Banyuls surten els principals camins, els més coneguts. Podríem citar en primer lloc l’emblemàtica Ruta Walter Benjamin, que, en unes set hores, passant pel Querroig, mena fins a Portbou, sortint de la mateixa platja de Banyuls, als peus de la coneguda estàtua d’Aristide Maillol, “Ile de France”, passant per davant del petit peró molt recomanable Museu del mateix Maillol, el segon escultor més ben considerat de França després de Rodin.
Barques catalanes a Port-Vendres
“Ile de France”, a Banyuls
Un altre dels camins més coneguts puja fins l’Ermita de Notre-Dame-de-la-Salette, tot flairant aromes de garnatxa i Shiraz, des del que es domina el rerepaís vitivinícola de Banyuls, o el que mena a la Torre Madeloc, tots dos punts per damunt dels 600 metres d’altitud dominant les valls de Cosprons i Douy. O el camí que duu a l’altre torre de guaita medieval, la de Querroig. O un dels camins estrella, el que puja de Banyuls al Puig Neulós a 1256 metres, vorejant la línea fronterera, des del que es dominen les dues planes, al nord i al sud, l’Empordà i el Rosselló, just a 20 minuts d’un magnífic refugi molt ben comunicat per carretera, amb una cuina excel·lent, al que es pot accedir des del Neulós per una espectacular fageda.
Vinyes i vistes de Banyuls
O si, finalment, volem caminar més a ras d’aigua, entre platges amagades, vinyes que cauen a plom sobre l’aigua, caletes, ports pesquers i petites badies, no tenim més que agafar algun dels coneguts “Sentiers Litorals” que, venint de les platges d’Argelés fins el Cap Cervera, empalmen amb els Camins de Ronda a partir de Portbou. De Cotlliure a Blanes ens esperen dos-cents kilòmetres de senders que han inspirat artistes de la talla de Dalí, Maillol, Pitxot, Picasso o Miró.
Segueix llegint sobre l'incident a la Vall de Castellbò
L’Estació de Sant Joan de l’Erm és la principal via d’entrada al Parc Natural de l’Alt Pirineu i a les seves pistes està prohibit circular a més de 30 kms per hora i tampoc es poden fer rallys. Els mossos d’esquadra controlen des d’ara, cada cop de setmana, els accessos a les pistes i demanen la documentació a tots els motoristes, quads i tot-terrenys.
L’incident va passar fa deu dies quan una caravana de quads de procedència i conductors francesos va arribar a l’estació a gran velocitat i es van situar al Prat davant del refugi de La Basseta, principal punt de trobada. Donat que està prohibit entrar en la zona peatonal, el personal de Sant Joan va cridar l’atenció als pilots que, lluny de restringir maniobres o sortir de l’indret, es van enfrontar als treballadors i enmig d’una baralla van atropellar a un d’ells.
De resultes de l’agressió l’empleat estarà tres mesos de baixa. Els fets han estat denunciats i són diverses les persones que s’han ofert com a testimonis, cas que algun dia es pugui processar als conductors francesos.
Sant Joan de l’Erm es un bell indret dels Pirineus de l’Alt Urgell que es caracteritza per ser un punt de connexió entre la seva comarca, el Pallars Sobirà i Andorra. Forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu que té unes estrictes normes de circulació : no es pot corre a més de 30 kms, no es poden formar comitives de més de 4 vehícles, no es pot sortir de les pistes principals i no es pot accedir a pistes de menys de 4 metres.
Les muntanyes de Sant Joan formen part de la Vall de Castellbò. Es tracta d’un municipi gran, un dels deu més grans de Catalunya. Les seves nombroses pistes serveixen tant per caminar com per esquiar, però és a l’estiu quan se generen activitats prohibides o perilloses. Especialment les que protagonitzen motos i quads.
Cada estiu, nombrosos grups d’holandesos, francesos i andorrans organitzen rallys sense cap autorització. Una empresa andorrana condueix fins i tot a grups de 20 motos, que es caracteritzen per portar la carcassa de color carabassa. A més d’anar a altes velocitats, molts cops entren pels rius per intentar convertir-se en “campions” d’enduro o de moto-cross.
Desde fa una semana hi ha una patrulla permanent de mossos que pugen dissabtes i diumenges, i també els dies festius. Des d’aquest indret poden controlar les pistes que procedeixen des d’Andorra, del Pallars o de La Seu d’urgell. En quan estan avisades, poden calcular si els grups de motoristes han corregut massa o s’han adentrat per zones prohibides, ja que saben el seu “llibre de ruta” anunciat per altres patrulles.
La Guàrdia Civil també patrulla per la zona, però només per impedir el contraban de tabac i d'altres productes prohibits.
REPORTATGE SOBRE DALI I EL MUSEU DE CERET
Aquesta curiositat generalista va fer de Dalí un dels hereus més ecléctics dels grans mestres del Renaixement. La ciència alimentà el seu pensament i la seva habilitat per interpretar el món exterior tant com la seva pròpia psique. L’artista es complau amb la seva necessitat profonda per bussejar en l'univers i les seves regles, tant com amb la verificació de l’intuïció personal i irracional. Dalí no va dubtar a aprofondir-hi i va reunir-se amb acadèmics i científics de primera línia mundial: visità Freud a Londres el 1938, i el Premi Nóbel (per descobrir l'estructura de l'ADN) Francis Crick a Nova York. Es va reunir amb Dennis Gabor, Nobel de Física pel descobriment de l'holografia, técnica que ocuparà Dalí als anys 70. O amb René Thom, l'autor de la teoria de les catàstrofes i amb Marcel Pagès estudiós de l’antigravetat qui, per cert, va acompanyar Dalí a Ceret el 27 d'agost de 1965, (i d’aquí una primera aproximació amb la vila rossellonenca).
La Mostra, organitzada per el Consell General, està dirigida per Nathalie Gallissot, conservadora en cap i directora del Museu d'Art Modern de Céret i la tasca de Comisari de l’exposició la representa Jean-Michel Bouhours, historiador d’art i ex Conservador del Musée National d'Art Moderne, al Centre Georges Pompidou de París. https://www.musee-ceret.com Jaume Castell
segueix llegint comentari sobre la Independència de la Vall d'Aran i els possible interés de Madrid en el tema
Comencem perquè una part de l'aristocràcia madrilenya ha comprat bona part dels xalets de luxe, i que els bascos han fet inversions en diferents aspectes de l'economia local. Per això està deixant de ser un destí pura i plenament català.
La família real, els Barcenas, Ratos, Aznar, etc... han marcat la història dels darrers anys de Baqueira. Hi havia dies en que si parlaves en català a les pistes, et senties estranger. I de l'aranés no se'n sent parlar ni mica en la zona esquiable, només en les viles i pobles per part dels comerciants o d'alguns professors d'esquí.
Baqueira s'ha fet antipàtica per als catalans i més des que alguns dels seus propietaris han canviat la seu fiscal dels seus negocis a Madriz. Potser és que a Baqueira no l'interessa pas que vagi gent de Catalunya a les seves pistes... si no fos així, han de fer alguna cosa per demostrar-ho.
¿Hi ha alguna intencionalitat espanyola en el fet de promoure la independència aranesa en quant estigui assolida la independència catalana?
SEGUEIX LLEGINT SOBRE RIBERACH...
Belestà obre vistes a algunes de les vinyes més boniques del Rosselló, que va reviure, ara fa 10 anys, gràcies a una parella d'arquitectes enamorats del lloc, que aconseguiren dur fins el final el que semblava un projecte boig: transformar la vella cooperativa agrícola del poble, descuidada i quasi abandonada, en un lloc d’atracció turística de primer ordre.
... Alguns llocs d'interès per veure al poble
Des de la seva alçada de 370m, Bélesta de la Frontera destil.la un encant pintoresc. El poble està dominat pel castell medieval que acull, des de 1992, un molt interessant Museu de la Prehistòria. El descobriment el 1983 d'una cova de restes neolítiques va donar llum al museu que recorre la història d'aquest període.
Altres llocs d’interés del poble son: els Forns ceràmics (al maig s’organitza un festival de forns de ceràmica).
- Senderisme pel Circuit de l’aigua.
- Els circuits dels Dolmens i fites de límits de l'antiga frontera.
I a prop
- Perpinyà i el seu centre historic, a 30 km.
- Ille-sur-Têt, a 8 km; amb els seus òrgans, una joia mineral que la natura ha format; I l’hospici romànic.
- Tautavel i el seu centre europeu de la prehistòria, a 20 km.
- Els castells càtars de Quéribus i Peyrepertuse, a 25 km.
- I, un pel més lluny, a la vora de la Mediterrània, Cotllioure, a 53 km, on la llum i els colors van inspirar el fauvisme.
RIBERACH
El “Domaine de Riberach”, a raser del Pic d’Aubeille i sota el Castell de Belesta, és un confortable complex turístic als límits fronterers de la Catalunya Nord, amb el teló de fons de la vinya, la garriga, les roques i les muntanyes.
Lluny de la remor sorollosa de la Mediterrània, però, només a 30 minuts de la platja, Riberach, a la sortida de Belesta, és un edifici balconat de 120 metres de llargada, festonejada pels grans espectacles que ofereix la natura en aquest territori. Parlem dels Òrgans de Ille en Tet, l’escull rocalós de la Força Real, els Pirineus i ¡Alerta!, sobre tot, el Canigó, 2784m que semblen estar a l’alçada dels ulls, i les Corberes ... a més de joies arquitectòniques romàniques com l’Abadia de St Michel d'Abbey, de Cuxà, de Sant Martí del Canigó, el Priorat de Serrabona i tants d’altres.
Els inicis
Al principi, perquè sempre hi ha un principi, quatre amics amb arrels al poble, encapçalats per l'arquitecte Luc Richard, van decidir crear l'àrea vitivinícola de Riberach, i treballar-hi unes 10 hectàrees de vinyes. A principis dels anys 2000, la cooperativa va patir tot el cop de la crisi del vi.
La parella formada per Luc Richard i Karin Pühringer, arquitectes francoalemanys, que pujaven tot sovint al poble de Bélesta on va créixer Luc, van adoptar la idea que es va concretar el febrer de 2006. Creen Riberach (nom medieval de Bélesta) per donar a llum, amb la primera collita, el 2006, quatre vins vestits amb una etiqueta blanca.
Luc Richard havia concretat el seu somni de joventut: fer vi, com el seu besavi. Ara, un altre projecte va començar a ballar-li pel cap i també al de la Karin per donar una nova vida a la cooperativa del poble, tancada des de 1995, i convertida en un trist magatzem per al celler de la comuna veïna. El projecte dissenyava un espai dedicat al turisme i al vi, ja que Lluc pensava en tots aquests edificis que es "moren" entre la indiferència general i aquest celler és part de la història de la seva família. Inicialment, la parella d'arquitectes proposà de comprar la meitat de la "carcassa" de l’edifici per instal·lar-hi els seus cellers i així ancorar RIBERACH al territori. Després d'un any de reflexió, decideixen adquirir aquesta terra agroindustrial per crear-hi el seu propi celler, un hotel de luxe i un restaurant gurmet.
Als arquitectes-rodamón els agrada pensar que tenen un vaixell amarrat a terra de manera permanent. Així, Riberach té algunes similituds amb l'arquitectura naval; ancorat com sembla sota el castell medieval, amb la seva piscina natural que acaba emproada, les passarel·les que transiten per tot l'edifici, o els ulls de bou que donen vista als pinars...
Arquitectura
El conjunt de la construcció inicial, que data de 1925, té una llargada de 60 m per 14 d'ample, que presenta, al seu centre, un marc avançat, decorat amb motius propis del vi i símbol de la glòria dels moviments cooperatius de principis del segle XX. Una extensió afegida els anys 30, s'estén 60m més, el que li dóna aquesta forma allargada que el caracteritza avui. Pel que fa a l'extensió lateral, aquest espaï ha reprès la seva funció primària de celler. El tractament de les façanes va ser dissenyat per a incloure l'edifici en el medi i per donar-li proporcions més adequades amb l'estructura del poble. La part d'hotel s'ha revestit de pedres, mentre que la part del celler va rebre un recobriment de sorra. Una estructura contemporània, de metall i fusta, amb vista als jardins, forma la gran terrassa del complex hoteler, un lloc ideal per a unes boniques vacances d'estiu.
Com que la destrucció dels dipòsits de formigó podria posar en perill l'estabilitat física de l'edifici, els arquitectes van decidir combinar de 2 a 3 dipòsits (aproximadament uns 12m2 al terra cada un), segons el tipus d’habitació desitjada, totes a la planta baixa i que s'obren a una terrassa privada.
A sobre de les tines es construiren les mateixes zones, amb balcó.
Les grans portes del pati donen al conjunt un caràcter de residència i ofereixen una vista allargada sobre els turons i vinyes que l'envolten, mentre que els llums, colors i materials utilitzats reflecteixen un estil mediterrani resoltament contemporani.
Al centre de l'edifici, al recinte de les antigues premses, en un espai obert a tota l'altura de l'edifici, s'organitza la sala de restaurant en la que un finestral monumental de més de 7 m d'alçada, il·lumina tot l’espaï.
El restaurant.
El restaurant, sembla obert –de fet ho està- als camps de conreu veïns.
Amb capacitat per a 40 coberts, el restaurant de la Cooperativa es desmarca de la decoració general de la resta de l'edifici. Els materials orgànics o minerals escollits, la presència d'elements metàl·lics a l'estil Eiffel, les restes, conservades i restaurades, de les màquines que treballaven al seu moment a la Cava, li donen un aire absolutament especial.
El xef Laurent Lemal, llorejat ja amb una estrella Michelin va néixer a Dubai el 1979. El 2003, preparat i recolzat per Michel Dussau, va guanyar el concurs de "Lauriers d'Or Cuina Europea" i el gener de 2004, acabà quart al concurs general Grand Marnier de pastisseria a l'Escola Ferrandi a París. Aquell mateix any, es va incorporar al grup Ducasse a la "Hostellerie de l'Abbaye de la Celle".
Reclutat per Thierry Blanc, soci de Ducasse, s'embarca en l'aventura d'un concepte "bistro" contemporani a Toulon com a xef. Aquesta va ser la seva consagració: El 2009 contacta amb la direcció de Riberach i la dimensió espectacular d'aquesta cooperativa de poble, rehabilitada com a l'Hotel ****, amb un disseny ultra contemporani el sedueix.
L'abril de 2010, es va incorporar a Riberach i en va imaginar la línia culinària.
El febrer de 2014, la Guia Michelin li va atorgar la seva primera estrella i l'octubre de 2015, va ser coronat Bocuse d'Or de França. Com a tal, va representar França al Bocuse d'Or Europa al maig de 2016 en que va acabar quart i al Golden Bocuse Mundial al gener de 2017 en que va guanyar el "Premi al millor plat 100% vegetal".
Seguint els símils navals, en poques paraules, Lemal es un xef al comandament del pont del vaixell de Riberach.
A l'estiu, a la terrassa, a l'ombra d'una olivera, es poden degustar els vins d'aquí i d'altres llocs, acompanyats de la cuina de temporada del xef Lemal. També hi ha una sala de recepció amb una superfície de 240 m2, independent de l'hotel i amb capacitat per a 200 persones per a conferències i entre 100 i 150 persones per a esdeveniments.
La Piscina
Una piscina natural de forma oval, per nedar entre nenúfars i libèl·lules, va ser construïda en tres vasos que constitueixen un biòtop: una àrea de bany de 100 m², una superfície de 50 m² que filtra l'aigua de manera natural i una platja de còdols de 50 m² pels més petits.
En lloc de filtres mecànics i productes químics, la filtració i depuració de l'aigua es confia a les plantes, que han de ser seleccionades amb cura per evitar la formació d'algues. Així, a més d'una natació "natural", la piscina ofereix una decoració aquàtica molt estètica.
El Celler
Els cinc socis de Riberach cultiven 10 hectàrees, amb una producció de quaranta mil ampolles l’any, en una de les vinyes més conegudes del Rosselló, equidistant entre la costa i els primers cims nevats, entre la Vall d’Agly i el Tet, les fronteres de Fenouillèdes i el País català, en terrasses que pugen fins a 400 metres.
Situada en una falla que resultà de l'emergència dels Pirineus, Bélesta ofereix una varietat excepcional de sòls. Gneis magmàtics, sorres granítiques, pissarres de color marró o negre i sediments argilosos calcaris composen aquest GEO-caos iol-lògic.
Aquesta diversitat, combinada amb la de les varietats de raïm, dóna lloc a vins complexos, plens de subtilesa. Aquesta zona de mitja muntanya està subjecta a les influències de la Mediterrània i els Pirineus. Nombrosos i intensos, els vents procedents dels cims bufen al voltant d'un terç dels dies, acceleren l'evaporació i contribueixen a una excel·lent condició sanitària de les vinyes. A més l'alternança de dies càlids i nits fresques afavoreix una maduració lenta, favorable a l'elegància. Aquestes condicions han permès una ràpida conversió a l'agricultura ecològica, que va començar el 2006.
Els antics tancs de formigó de 500hl que han quedat obsolets, s'han reorganitzat per allotjar-ne quaranta de més petits, de resina i acer inoxidable de 50 hl, més adaptats a les necessitats de treball dels vins de RIBERACH. Va ser necessari tallar les separacions de formigó i obrir unes finestres franceses a l'estructura per permetre la colocació dels contenidors elevats. Aquest principi de "nines russes", de dipòsits dintre dipòsits, permet optimitzar l'espai i refredar-lo, de manera que els vins no pateixen variacions de temperatura. El vessament de la collita es realitza sempre des de la galeria superior, per gravetat, mentre que la part subterrània ha recuperat les seves funcions inicials de celler de cria, refugiant gairebé la meitat de les tines.
La producció de vins es mou entre els 4 negres i 3 blancs propis de Riberac, que el visitant pot trobar a la botiga del celler, a més d’una gran varietat de vins locals, també treballats en mode bio.
Confort en un entorn modern
La idea bàsica que va inspirar Luc Richard i Karin Pühringer quan van imaginar Riberach, era un concepte nascut de la seva cultura urbana, un loft, però en un entorn bucòlic, dirigint-se a una clientela urbana, a la recerca d'aventures de dimensions culturals i humanes. A nivell conceptual, les habitacions ofereixen totes els mateixos volums, conseqüencia de l'aprofitament de les dimensions de les tines originals. Els mobles, el color dels terres, les parets i les cortines son els elements que personalitzen cada espaï, respectant-ne l'ànima original del lloc i el seu aspecte "brut-industrial".
Gairebé sense finestres, la cooperativa era un edifici de grans dimensions, d'aparença austera i en mal estat, plantat al peu del castell de Bélesta, construït al SXIII per Sant Lluís. Estava dissenyada per respectar la jerarquia del Castell dins del conjunt arquitectònic del poble de manera que una sèrie d'obertures, al nord, de concepció alta i estreta, lliga amb el mateix principi utilitzat a la paret circumdant del castell, així com l'actualització de les pedres de la façana, va ajudar a trobar una unitat entre castell i celler.
A continuació, sobre la base enfonsada del poble, seguint l'eix transversal, terrasses agrícoles renovades, jardins plantats amb oliveres, xiprers, eucaliptus, magnòlies, mimoses, palmeres, baladres, vinyes, romaní, tamarius, canyes, etc. completen un complex vacacional ideal per gaudir de l'entorn natural.
L'alt nivell de confort d'un hotel de 4 estrelles no defineix necessàriament un hotel de luxe. Fusta de roure natural, ple de còdols verds, cobreix el sòl de les habitacions, decorades de forma individual. Els còdols, de color malva, distingeixen les suites, també cobertes d'un pis de fusta. Els falsos sostres de blau nit atenuen la impressió d'alçada mentre realitzen el seu paper d'aïllament acústic... Gràcies a la terrassa privada amb pàrquing adjacent, la suite júnior per a persones de mobilitat reduïda, creada a la planta baixa, ofereix un accés directe. Els serveis són els mateixos per a totes les habitacions, és a dir: TV, accés a internet, un petit escriptori, armari encastat, caixa forta, minibar, etc.
I Com a regal de benvinguda, una ampolla de vi de Riberach.
El Canigó, amb el cim a 2784 metres, és una muntanya de llegendes, que actua de far sobre la Mediterrània i domina el Pirineu més oriental fins a Les Alberes. Terra de pas durant mil.lenis, terra d’espiritualitat, terra de gent treballadora i indòmita a la que els capricis de la política i de la intolerància no han pogut doblegar. Aquesta muntanya va sorgir de la terra, literalment, entre l’era primària i la terciària i se sitúa a l’extrem oriental de la cadena pirenaica, caient sobre la plana del Rosselló pel nord, i sobre l’Empordà, per la banda sud.
El Canigó és una illa gairebé aïllada de la resta de la cadena que ofereix algunes particularitats naturals, com una característica endèmia d’animals i plantes en llocs molt concrets. Nombroses espècies s’han refugiat de manera natural dins de zones geogràfiques determinades del massís en funció dels canvis climàtics sobre el que la plana cerdana actua de barrera. Acostumen a ser espècies molt discretes vinculades a hàbitats estables, lluny de l’activitat humana.
L’atorgació el 2012 del segell “Grand Site de France” va significar el tret de sortida d’una política de preservació de l’entorn natural i de valoració del patrimoni cultural i históric d’aquest espai.
El massís gaudeix de nou espaïs “Natura 2000” i de quatre reserves naturals que proposen gran diversitat d’hàbitats, des del bosc a les praderies, els torrents o els microhàbitats, com les torberes, llacs, etc.
Arribats a aquest punt, la muntanya invita a gaudir del seu espai a través de qualsevol modalitat excursionista, a peu, a cavall o en BTT. Més de dos-cents quilòmetres estan abalisats per les bicicletes mentre que fins a tres Gr’s creuen el massís. Aquests senders, entrellaçats entre ells permeten infinitat de recorreguts en totes direccions, travesses de dos dies o més i sobretot, la gran “patum”, la ronda del Canigó. Cinc refugis dónen acollida i menjar als caminants. LA RONDA DEL CANIGÓ
Fer aquesta ruta pels voltants del Canigó ajuda a descubrir el que aquesta muntanya té d’espiritual per a tot un poble. Pels catalans, del sud o del nord, aquesta muntanya és un far, una guía i un simbol cultural. Fent nit a qualsevol dels 5 refugis guardats del massís es recòrren les històriques terres del Conflent i del Vallespir. Per un final feliç, alguns atrevits acabaran el seu periple fent el cim d’aquesta majestuosa muntanya.
REFUGIS GUARDATS DEL MASSÍS DEL CANIGÓ
Xalet dels Cortalets. Obert del 26 de maig al 12 d’octubre
Refugi de Marialilles. Obert de l’1 de juny al 29 de setembre
Però també hi ha altres atractius per a esperits menys aventurers. ARQUITECTURA MILITAR
Amb la signatura del tractat dels Pirineus el 1659, Catalunya va quedar dividida en dos. A partir d’aquell moment calia preservar el territori de possibles invasions, i el reconegut enginyer militar del Rei, Vauban, va escometre la responsabilitat de dotar la part francesa de les defenses adequades per l’època. Així, tot el territori de la marca francesa està farcit de castells, forts i baluards defensius basats en les posicions estratègiques de determinades poblacions. Al voltant del massís del Canigó hi ha tres obres principals: Fort-les-Bains, a Amelie-les-Bains, construït el 1683 sobre les ruïnes d’una fortalesa del segle XIII; Fort Lagarde, a Prats de Molló, construït el 1686 com a prolongació de les fortificacions de la vila, i Fort Libèria, a Vilafranca del Conflent que ve del 1681. ABADIES I PRIORATS
En ser una muntanya-refugi, el Canigó ha acollit sempre un gran nombre de clergues i monjos que han trobat aquí una protecció que no tenien a les planes. Hi ha tantes esglésies, priorats i monestirs a les seves valls i a les cresteries que es pot parlar amb propietat d’un art romànic català. Els priorats de Serrabona i Marcèvol, gairebé enfrontats a ambdós costats de la vall del Têt, són representatius d’aquest SXII que va veure néixer les catedrals més boniques. Marcèvol, en concret, va ser creat pels canonges del Sant Sepulcre, ordre monàstica lligada a les Creuades. Avui és propietat d’una fundació. També hi ha una osteria per els viatgers
Les abadies de Sant Martí de Cuixà, Sant Martí del Canigó i de Santa Maria, a Arles, construïdes a partir del SX, són joies evidents de l’art romànic català, i –fins-i-tot- pre-romànic. Aquests llocs de recolliment han estat sempre ocupats per creients o religiosos, que vivien una espiritualitat intensa, animada per la presència mística de la muntanya.
LLOCS D’INTERES
Orgues d’Ille-sur-Têt
Domaine de Riberach, a Belesta + text
Priorat de Marcevol, a Arboussols + text Vilafranca de Conflent i Fort Libèria.
Construïda en un lloc estratègic, la vila va ser fortificada des de l’inici, i posteriorment es va reforçar el sistema defensiu, desprès del Tractat dels Pirineus. Les fortificacions de Vilafranca formen part del grup de dotze obre més importants de Vauban, inscrites al Patrimoni Mundial de l’UNESCO. Cal visitar les muralles, Fort Libéria i la Cova Bastera. Sense oblidar els estrets carrerons i les parades dels artesas
Sant Martí del Canigó + text
Priorat de Serrabona + text
Sant Miquel de Cuixà
Aquesta abadia benedictina, amb més de mil anys d’història, és un dels monuments més importants de Catalunya, sobre tot per la seva església pre-romànica amb els arcs de tradició bizantina, el campanar llombard i la meravellosa cripta del primer romànic del s.XI i les restes del claustre i la tribuna del XII. Eus i Evol
Pobles penjats de la muntanya, d’aspecte medieval, amb esglésies i castells. Artistes i artesans omplen els carrers peatonals de dos dels pobles acreditats entre els més bonics de França.
ESDEVENIMENTS
Aniversari de la fortalesa de Vauban
7 i 8 de juliol / 4 i 5 d’agost
Vilafranca de Conflent
Trobades Culturals
Del 12 de maig al 19 d’agost
Catllar
Festa dels Gegants
Del 31 de març al 2 d’abril
Vilafranca de Conflent
Creuada d’Art
2 i 3 de juny
Eus
Trobada a peu
16 i 17 de juny
Fillols
Festa de Sant Joan
23 de juny a tots el pobles del Conflent
Festa de Sant Pere
Del 28 de juny a l’1 de juliol
Prades
Festival de Música Clàssica “Jean-Pierre Cavaillé
Juliol i Agost
Vinçà
Jornades Romàniques
Del 10 al 15 de juliol
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
Hem parlat, des de fa molts anys i més ara, amb tot tipus de gent que ha visitat la Vila i Vall de Castellbò i tothom ens ha dit que tenim una meravella, i ara, amb el nou concurs, cal posar aquest tresor en valor.
En principi la concessió no pot ser donada només a qui presenti una oferta econòmica més gran, perquè el més interessant és el projecte que pugui aportar. L'ajuntament pot tenir 35.000 o 40.000 euros l'any, però amb això no n'hi ha prou: cal valorar el projecte.
I és en aquest sentit que cal premiar el projecte més emprenedor, més suggerent, més ambiciós: si renovem i rellancem el Refugi, la Vall sortirà guanyant. El turisme rural, els restaurants i camping es reforçaran i l'ajuntament tindrà més diners via impostos. I la gent de la Vall podrà trobar més feines derivades de les activitats del Refugi. A més, així lluitarem contra el despoblament.
Per això, i en vista del que ens ha dit la gent, proposem el següent per atorgar la concessió:
1. S'ha de premiar la millora de la restauració: cal oferir menú, carta i brasa (tan típic de la nostra terra). La gent busca menjar bé i molt quan puja a la muntanya.
2. S'ha de premiar l'hostaleria: cal aprofitar la segona planta del refugi per oferir un increment de la qualitat en les dormides.
3. S'ha de premiar el projecte que impulsi els esports típics d'aquí: l'esquí de fons, l'esquí de muntanya, les raquetes, el ciclisme, les curses de muntanya... Cal tornar a fer convocatòries per fer carreres oficials, i més tenint en compte que Catalunya, amb Barcelona al capdevant, optarà als Jocs Olímpics d'aquí pocs anys. I la nostra estació podrà millorar les seves instal·lacions si ens consideren una bona seu per l'esquí nòrdic. Pensem amb un estadi de neu, amb pistes nocturnes...
4. Atenent que som la principal porta del Parc Natural s'ha d'aprofitar aquesta realitat per impulsar, encara més, el geoturisme. Amb guies, camins ben assenyalats, potenciant aquesta activitat amb el Consell Comarcal i la Generalitat. I també amb els clubs.
5. S'han d'aprofitar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per promocionar la Vila i la Vall, però també oferint una bona connexió amb internet al refugi, així vindrà molta gent que podrà aprofitar per treballar des de la Vall. Telepirineus està disposat a ajudat en aquest sentit: ja hem fet cursos de la UAB al Refugi.
6. S'ha de premiar el projecte que proposi incorporar gent de la Vall al Refugi: cuiners, cambrers, guies, mecànics, tècnics, professors d'activitats...
I és amb tot això que s'aconseguirà impulsar i rellançar el Refugi.
Tenim la base i un bon ajuntament que ha tingut cura de les instal·lacions i dels accessos, ara cal que aquest ajuntament perfili la resolució del concurs amb molta cura i amb la mirada llarga:cal premiar el millor projecte per sobre de l'oferta econòmica a curt termini,
La llegenda de l'home de negre a Sant Joan de l'Erm
A Cuarto Milenio del canal Cuatro va aparèixer l'amic Pratgi -Josep Pratginestós i Merlotti- que va ser guarda del refugi de Sant Joan de l'Erm i alcalde de la Vall de Castellbò. A la TV va explicar una història que va viure personalment: un dia plujós va arribar un home vestit de negre, pulcre i com si acabés de sortir d'una sastreria... però el què va passar és millor que ho veieu en aquest vídeo...
Va ser un concert meravellós d'Evelio Tieles i els seus concertistes tutoritzats. Veieu-lo aquí
Llegendes
El Gall Negre (Solanell)
El Gall Negre és una cançó de principis del segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de Solanell .
foto: Manel López
La lletra de la cançó és de l'Agustinet de Pallerols (Pere Cases i Julià), [1] un xollador d' ovelles que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell Anton Vidal i Alegret (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2] La cançó va estar prohibida durant l'època franquista . [3] [2]
L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]
Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de Catalunya al País Basc . [
A les Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.
A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.
Els minairons neixen de l' herba menaironera , anomenada també herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.
Llegenda
La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.
Un bon grapat d'hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares.
La revista, gairebé excel·lent, ha fet un número especial a la tardor del 2014 en el que explica com és el parc, parla amb alguns dirigents, però no contrasta amb els afectats i beneficiats i perjudicats el què diuen els “mandos”. 
Ara, l’AVVAA Solanell vol llençar iniciatives per atreure més persones, dur a terme una reforma urbanística d’edificis i carrers i consolidar el sistema d’aigües i clavegueram. Internet ja arriba al poble a través d’antenes de ràdio, però caldrà fer una instal·lació de millor qualitat per permetre que s’acostin treballadors de diferents serveis informàtics i acadèmics. 
El Museu d'Art Modern de Ceret, als Pirineus Orientals, presenta fins a finals de setembre, una exposició relativa a l'obra de Salvador Dalí i el seu mètode paranoicocrític, en base a capítols temàtics sobre diferents branques de la ciència, reinterpretats per l’artista en una visió particular de la seva obra visionaria. André Breton va definir Dalí com "el príncep de la intel·ligència català" en el seu petit Diccionari del Surrealisme.
.jpg)
.jpg)
amb tot luxe de detalls. Junt amb les fotos de l'acte de presentació us adjuntem el seu 
Una nit màgica, un dia comercial i encisador on es podia comprar des del famós pa del Forn Xamba, fins un 
Antoni Navinés, va proposar que la Vall acceptés incorporar el nostre territori a la política de control de la recollida de bolets plantejada pel Parc.
¿Sabeu que l'armada espanyola es nudria de fusta de la nostra comarca per renovar la flota?. La trobada ha estat organitzada per l'
I tot ho han fet sense cobrar ni un duro, només per ajudar a recuperar un poble: Solanell. Han portat pedres, arrancat matolls, rectificar parets de pedra i s'ho han passat molt bé, amb festa final i tot.
L'esquiada ha estat bona, la neu aguanta i és una llástima que l'empresa Vallnord no hagi pogut aguantar la temporada fins a finals d'abril.
Ni hotelers, pagesos, gent amb negocis diversos confien gaire en el PNAP: “Si cedim un cop més, anirem perdent drets”, van venir a dir els assistents a una reunió convocada per l’EMD.
