Hem de repensar el negoci de l'esquí

El Parc Natural de l'Alt Pirineu no fa la seva freina

Ha acabat la temporada 2014-15 d'esquí i les dades econòmiques no son favorables. Sembla que les estacions catalanes de la GenCat han perdut clients i, conseqüentment, han perdut diners.

Ara resulta que el poble ha de pagar per a que uns quants anem a esquiar?

Doncs sembla que sí, però no sempre s'ha de fer en aquestes circunstàmcies, amb aquests paràmetres.

La gent té dret a practicar esport, i el poder polític té l'obligació de facilitar-hi i, a més, de propiciar l'economia de les zones de muntanya.

¿Qué cal canviar?: tot.

En principi això de que l'esquí alpí hagi de ser el protagonista de l'hivern ens ho hem de fer mirar. És car, antiecològic (canons de neu, artilugis mecànics, fums...) i concentra massa gent en massa pocs dies, especialment vacances i caps de setmana.

No es fomenta l'esquí nòrdic, no es fomenta l'esquí escolar, no es fomenta el caminar en raquetes, no es fomenta les passejades tranquiles pel bosc mig...

Aquí, a la Vall de Castellbò, tenim una estació que durant anys s'ha dit el "paradís de l'esquí nòrdic", però ara no hi ha tal cosa.

El Parc Natural és un fre; la política de la GenCat de CiU no ha entrat a fons per promocionar la muntanya castellbonenca perquè a la gent se la dirigeix cap a les estacions alpines.

Cal que el nou govern, que esperem sigui més sensible, reorganitzi el sector. Potencïi la pràctica de l'esport de natura (el nòrdic, les raquetes, les passejades) i no pas els mecanismes remuntadors i les motos de jeu, com sí fan a Andorra.

A Castellbò tenim un futur esplendorós si es fa un circuït entre Sant Joan de l'Erm, Portainé, La Forestal (Vall de Sant Miquel) i la Vall de Rubió.

Hi ha refugis, hotels, pistes... però CiU no té voluntat política o, el que és pitjor, no sap què fer.

Fa tres anys va venir un especialista de la GenCat i va acceptar aquesta idea del circuït, però es va arronsar davant del Parc Natural.

¿Perquè no s'implica el Parc Natural de l'Alt Pirineu en aquesta iniciativa? La pot liderar i acomodar a l'equilibri mediambiental... però sembla que els "aiatoles" no parlen amb la gent de la vall, amb la gent de l'esquí, amb la gent de la muntanya.

El Parc Natural s'ha posat la gent en contra, i això no és lògic ni recomanable.

 

El Mundo de Los Pirineos i el Parc Natural: una visió massa idílica

Efectivament, la revista EL MUNDO DE LOS PIRINEOS ha lloat excessivament el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el parc de casa nostra.   La revista, gairebé excel·lent, ha fet un número especial a la tardor del 2014 en el que explica com és el parc, parla amb alguns dirigents, però no contrasta amb els afectats i beneficiats i perjudicats el què diuen els “mandos”.
Es tracta d’un gran error periodístic: no contrastar significa que estàs en mans del que et diu el primer que passa. ¿I què passa per a que li dediquem a EL MUNDO aquest editorial?, doncs que s’ha deixat coses al tinter, o el que és el mateix, no diu tota la veritat sobre el Parc.
Per exemple, no diu que el Parc Natural de l’Alt Pirineu està traçat per uns buròcrates que van posar límits, portes, al camp quan van decidir que l’estació d‘esquí de Portainé  quedés fora dels límits protegits. D’aquesta manera el gran espai de galls fers del macis de l’Orri està en perill pels esquiadors de pista, les màquines, les motos, els fums dels motors de dièsel, el gran aparcament de l’hotel, l’hotel... I en canvi, el Parc no deixa passar esquiadors de fons des del Raset fins a la mateixa estació, al prohibir el pas d’una màquina ratrac, super silenciosa, un cop cada quinze dies per traçar pistes.
A més, el Parc no parla ni dialoga amb els veïns pel que fa a les inversions. A la zona de l’Alt Urgell ha arranjat algunes pistes, però hi ha d’algunes principals –com la que va des de la Baseta fins a Portainè- que són una autèntica pista per el París-Dakar.
Tampoc crea llocs de treball. Ni a l’estació ni al punt d’informació situat a Montferrer. Cal dir que ha concedit un ajut per posar un ajudant de guarda informatiu a la Baseta, però només per unes setmanes.
¿Perquè el Parc Natural no crea una bona entrada des de l’Alt Urgell amb punts oberts sempre, amb indicacions, amb panells cridaners, amb prou informació, contractant habitants de la Vall de Castellbò que saben on estan els animals, la flora... el paisatge, les pistes bones per eskiar o fer raquetes...?
Tot això o silencia la revista EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, però no pas nosaltres, la petiteta web de Telepirineus.cat.

Seria millor que aquesta bona revista hagués parlat abans amb l'ajuntament de Montferrer-Castellbò i per supost, amb nosaltres.

Manel López, editor

la teva opinió

Resposta de EL MUNDO DE LOS PIRINEOS

Intensa activitat cultural de l'ajuntament de Montferrer i Castellbò

L'ajuntament de Montferrer i Castellbò ha organitzat dos tallers sobre temes sanitaris. Veieu les convocatòries d'aquesta tan interessant proposta municipal.

El dinar de caçadors de Santa Creu el 2015

video Lázaro Rodrigo

Un dia de cacera amb la colla de Santacreu de castellbò

Municipals 2011

Jordi Calvet, el nou alcalde de Montferrer i Castellbò

Ramon Fierro passa a ser regidor

Antoni Navinés segueix d'alcalde de la Vall de Castellbò

Com es va crear l'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm: parla Manolo Unzeta

(en castellà, tal com ens l'envíen)

Resposta de El mundo de Los Pirineos al nostre Editorial


Sí, el monográfico de El mundo de los Pirineos dedicado al parque natural de l’Alt Pirineu arroja una visión idílica del lugar. Es la misma visión que han destilado los monográficos que hemos realizado a lo largo de los dos últimos años: Andorra, Bielsa, Val d’Aran, Cap de Creus, Baztan... Fotografías cuidadas, imágenes bellas, descripciones que buscan reflejar la belleza. Nos declaramos culpables. Pero no lo hacemos así porque queramos ocultar realidades latentes, problemas, desencuentros... ni que no contrastemos nuestras informaciones. No significa que la revista El mundo de los Pirineos silencie los problemas y que no sea sensible a ese tipo de temas. Si bien no somos una revista-denuncia, siempre hemos recogido la voz de los perjudicados y afectados por problemas o desencuentros en las secciones y maneras adecuadas. 
 Estos números monográficos, como el realizado sobre el parque natural de l’Alt Pirineu, son ventanas abiertas a lugares destacados de la cordillera, enclaves a los que recomendamos a nuestros lectores que se acerquen, lugares de los que aportamos la información práctica necesaria para planificar una escapada cultural, una salida montañera, o para disfrutar de entornos naturales únicos. En definitiva, nacieron con vocación de convertirse en pequeñas guías viajeras, y con ese empeño hemos trabajado para crear cuadernos de viaje con los que descubrir el territorio.

Argiñe Areitio
Directora
El mundo de los Pirineos

 

Baixada fantàstica pels Llanos de l'Hospital

Santacreu.- Hem fet una baixada fantàstica per l'estació aragonesa de Llanos de l'Hospital, al nord d'Osca i compartint l'Aneto amb la Catalunya aranesa. Es tracta de sortir cap a les 10.30 h. del refugi/restaurant per trobar la neu una mica estovada, ja que a primera hora hem de passar per una zona absolutament ombrívola i molt gelada, que dificulta molt pujar amb skis de fons, ni que sigui amb escates

. video

Quan acabem de fer la primera rampa, uns 30 minuts, arribem a dos planes amb molta neu, que atrevessen dos riuets. Cal vigilar si anem a camp a través ja que podríem caure en un dels reiuets. Desprès, una altra pujada, forta, fins arribar a la Basurta, una petita cabana al peu de la rampa final cap al refugi de muntanya. Descansar mitja hora i desprès, en poc temps, tornar esquiant de forma i manera meravellosa. I a final, un dinaret al refugi/hotel. Tot un dia plaenter i feliç.

Somport, mig gavatxa i mig aragonesa, tot una joia

Santacreu.- Avui hem skiat a gavatxolandia i mañolandia, a mitges. A Somport i Candanchú. Quan tenen neu, que és gairebé sempre, l'eskiada és una meravella. Nosaltres hem skiat amb un dit de gel i també ens ho hem passat bé perquè el paisatge és fantàstic. Cal aprofitar el temps, si és bò, millor. Si no ho és, què li farem...

Veieu el vídeo

Esquiar a la Cat francesa, tot un plaer entre gent amable

Santacreu.- Esquiar a Catalunya és molt fàcil, tenim estacions a tocar de ciutat (pocs kms...) i podem esquiar a tres països diferents: el nostre, Andorra i França. Els amics francesos han presentat a Barcelona la seva campanya de "Neus Catalanes" amb tot luxe de detalls. Junt amb les fotos de l'acte de presentació us adjuntem el seu dossier de premsa, molt ben detallat. Van venir directors de diferents estacions de la Catalunya Nord i assessors per informar de les noves ofertes. Els francesos son gentils i molts dels nostres anfitrions sabien parlar català. També el parlen molts dels professors i personal de quixetes.

(foto: Rosamaria Maya)

El Capcir, Cat/nord, és una meravella de l'eskí nòrdic

Santacreu.- Hem visitat el Capcir, Mont Louis, junt a la Cerdanya gavatxa. És una comarca meravellossa, amb grans vistes,  pobles poblats (no com a la nostra Cerdanya) i diverses pistes d'eskí nòrdic ben cuidades, amb neu, maquinària i gent amable. Tota una sortida profitosa. Us la recomanem.

Skiata a Los Llanos del Hospital (Benasc)

Santacreu de Castellbò.- Una bona skiata a Los Llanos del Hospital, Vall de Benasc, amb una neu més que excel·lent i bona companyia.

 Veieu l'agosarada baixada en esquis i gravant el descens vertiginós...

 

Andorra canvia esquí de fons per motos sorolloses

Andorra.- Mala sort a Andorra per a l'esquí de fons, ja que Grau Roig ja no té pista per aquest esport. El terreny que permetia aquest magnífic esport d'hivern està dedicat ara a les motos de neu. Es tracta d'un pas enrera en un moment en que el Principat està venent la idea de que és un paradís natural... Més aviat s'està convertint en un parc temàtic. Sort que Naturlàndia encara ofereix uns magnífics traçats per esquiar amb un dels esports més complets.

Curset de raquetes de neu

Vos oferim alguns consells de com practicar la neu amb raquetes, però recordeu que sempre cal sortir acompanyat, amb el telèfon carregat, un bon esmorçar i ¡moltes ganes d'observar la natura! El curset està gravat a Sant Joan de l'Erm, tot un paradís per a l'esquí de fons, les raquetes i la natura.

¿La neu catalana no és rentable?

Santacreu de Castellbò.- La Generalitat de Catalunya està socorrent un negoci que s'ensorra: el de la neu, el de l'esquí. Esquiar a casa nostra és cosa pública, només Masella i Baqueira tiran endavant sense ajuts directes i Port del Compte està ballant a la corda fluixa.  Mentretant CiU s'ha vist obligada a contradir el seu programa liberal per salvar Núria, La Molina, Espot, Portainé i Boó-Taüll. Se salven les estacions d'esquí de fons com Sant Joan de L'Erm.(segueix llegint...)

video

Skiada a Somport, una gran estació amb mala informació

Santacreu.- Efectivament, hem esquiat a Somport, a la frontera entre Espanya i França, damunt de Candanchú i Jaca, i la veritat és que la zona és preciosa, meravellosa, però malgrat que l'estació és una bona estació, informen malament. xHavíem llegit a internet que teníen neu bona i de pols, però la veritat és que vem esquiar sobra un dit escàs i, a més, gelat. Però tant se fa quan es tenen ganes, el dia resulta extraordinari i la gent gaudeix malgrat els imponderables (havia plogut molt dies enrera)

Què fer quan hi ha poca neu?

Santa Creu de Castellbò.- ¿Anoyres la neu? Segur que a Sant Joan de L'Erm esquiem deseguida.xDe moment ha nevat poc, però no perdem l'esperança. Mentrastant t'oferim un record de la passada temporada. ¡Apa, comença a preparar els esquís!. I recorda que les estacions d'esquí estan al teu servei, no tu al servei d'ells. Pots fer raquetes, passejar, descobrir la natura amb els arbres canviant de colors...

x

Conveni de la Vall d'Aran amb la Universitat de Barcelona

El Conselh Generau d’Aran i la Universitat de Barcelona estableixen un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, i les comunitats animals i vegetals de la Val d’Aran

Jaume Castell (periodista).- El sindic d’Aran, Carlos Barrera i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, han signat un conveni per a l'establiment d'un marc global de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Conselh Generau d'Aran, en l’àmbit de la Val d'Aran, per establir un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, les comunitats animals i vegetals, -considerant les seves interrelacions intra i intercomunitat- i el paisatge i anàlisi biodemogràfic de les poblacions humanes. (segueix llegint).

La Vall d’Aran, primera destinació de muntanya que obté la certificació Biosphere Destination

Vielha (Jaume Castel).- La Vall d’Aran ha rebut la certificació Biosphere Destination que atorga l’Institut de Turisme Responsable, entitat associada a la UNESCO i a l’Organització Mundial de Turisme, així com del Global Sustainible Tourism Council, auspiciat per la Fundació de Nacions Unides.x
La Vall d’Aran es converteix així en la primera destinació de muntanya en aconseguir aquesta certificació que, a Catalunya, nomès té la ciutat de Barcelona. (segueix llegint)

Marxa Beret, 35 edicions d'èxit

Vall d'Aran (Jaume Castell) .-- El primer cap de setmana de febrer, com ja es tradicional any rera any, s’ha celebrat la 35a edició de la Marxa Beret d'esquí de fons amb un gran augment de participants, 375 més que en la passada edició. xHan estat pràcticament 1.350 els fondistes que han cobert tres distàncies de 10, 21 i 42 km de longitud amb sortida massa al Pla de Beret.
Amb les darreres nevades, el Pla de Beret presentaba un aspecte esplèndid i els equips de l'organització van treballar a fons perquè els recorreguts de 21 i 42 km baixessin fins al poble semiabandonat de Montgarri. El recorregut més curt i popular, el de 10 km, es va realitzar per la zona de Beret amb un perfil molt fàcil sense grans desnivells i molt adequat per fer-ho en família. (sigue +)

 

Opinió: "El negoci de la neu està en crisi i el seu futur és negre"

Santacreu.- El negoci blanc està negre, això és el que resulta d'anys i anys de creixement espectacular en construccions, instal·lacionsxi d'una mala gestió. Més de la meitat de les estacions catalanes estan en mans públiques i el futur s'ha de redirigir o això s'acaba. La Cerdanya del sud està plena d'urbanitzacions buides. Les estacions estan endeutades fins a les celles. Anar a esquiar és cada cop més car... ¿qui pot pensar en fer uns JJOO?, i encara més, ¿on son els diners que s'han fet especulant amb les nostres muntanyes?

La neu segueix viva als Pirineus

Tour per Andorra

Santa Creu.- Hem esquiat de primavera a Vallnord Arcalís i a La Masana i cal dir que la neu és abundosa, bona, una mica humida però esquiable. Akí oferim fotos del nostre col·laborador Toni López.

x

xL'esquiada ha estat bona, la neu aguanta i és una llástima que l'empresa Vallnord no hagi pogut aguantar la temporada fins a finals d'abril.

fotos Toni López/ Arcalís

Curs de la UAB a la Vall de Castellbò: història i neu

Santa Creu de Castellbò.- La Universitat Autònoma de Barcelona ha endegat el seu primer curs de Periodisme de Muntanya a la Vall de Castellbò. Poca gent al curs, una estudiant valenta, però al llarg de la setmana ha vingut més gent al nostre territori. Es tracta d'un curs amb crèdits universitaris apte per a estudiants de totes les carreres i se'ls ensenya història, fotografia, vídeo i text, i al final del primer dia es va el primer blog i se surt a la globosfera d'immediat. El professor Salvador Ulldemolins ha estat el "master" en fotografia i en Manel López el conductor.

A la primavera, primer cap de setmana, en farem el segon curs. ¿Us apunteu?

foto: Salvador Ulldemolins

Esquiar a Espot: bona neu, però...mala senyalització

Santacreu.- Hem esquiat a Espot, amb bona neu però falla la senyalització i l'atenció al client. Per exemple, des del cotxe fins el telecadira havies de passar per una pista de gel de 200 metres... ¡Vaja!

El Parc Natural de l'Alt Pirineu matxaca l'esquí nòrdic

Santacreu.- L'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm té el títol de "paradís de l'esquí nòrdic",però sembla que el Parc Natural de l'Alt Pirineu no està d'acord amb aquesta realitat i genera dubtes sobre la seva bona gestió de la muntanya. El Parc prohibeix connectar les estacions de Sant Joan i Portainé a través d'una pista d'alçada -2.000 metres- que té neu a l'hivern i la primavera. Ara caldria trapitjar-la, però un "talibà" del Parc ho prohibeix. Poc a poc la zona pot perdre interés per als esquiadors que s'aniran cap a França. La pròpia Generalitat, a través de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat, ni s'atreveix a plantejar el tema malgrat que està d'acord en mantenir el "paradís" perquè genera interés, negoci i afició. (Manel López)

Núria García Quera i els seus llibres:

"Nou viatge al Pirineu"

Barcelona.- Hem estat a la UEC de Gràcia a la presentació d'un nou llibre de la muntanyera Núria García Quera, i l'acte va començar amb el No-Do de la dictadura... i es que el Franco va anar al Pirineu a inaugurar pantanets... Benvinguda la nova obra d'aquesta escriptora de família llibretera.

 

 

La neu catalana, ¿és rentable?

CiU sempre ha estat partidària de que el món funcioni en una marxa liberal: si el teu negoci s'ensorra és perquè no saps dur-lu o no té cabuda dins d'aquesta societat. Ara ha descobert que l'Estat ha d'intervenir i invertir en sectors en fallida per motius econòmics, polítics i socials.

Si Catalunya no invirteix en aquestes estacions d'esquí, s'ensorrarien La Cerdanya, el Pallars i la Vall de Boí. Milers de llocs de treball es perdríen i també tancaríen centenars de petits negocis.

Ja sabem que a la neu va gent amb diners, però els darrers anys s'ha popularitzat una mica més ja que els equips són molt econòmics -de rebaixes o de out let- i es pot anar i tornar el mateix dia.

I no cal oblidar que les estacions s'han fet com a excusa per construir grans o petites urbanitzacions als seus peus. Un cop tret el benefici -i el 3%per al polític de torn- el promotor plora i CiU li salva l'estació de l'inminent tancament.

Gran lliçó: CiU, la liberal, s'ha tornat intervencionista. Perquè no fer el mateix a la indústria i a sectors estratègics com el disseny o el turisme?

.

Publi gratuïta

Casa rústica prop d'Andorra: 4 hab i apartament independent 280.000 euros

Visites guiades a la Vall de Castellbò

Visita la Vall de Castellbò acompanyat per gent d'aquí. Dos dies caminant per boscos, veient grans paisatges, menjant (jeje¡) i dormint en refugis, turisme rural o cases particulars. Algunes rutes es fan en tot terreny. Surt per uns 150 euros dos dies (inclou transport a la vall, dormir, menjar, guies i, si ha nevat, material d'esquí de fons i/o raquetes)

reserves

Curs de periodisme de muntanya

Implicat en un curs on aprendràs a fer fotos i video a la muntanya i posar-ho, el mateix dia, en un blog o web que t'ensenyarem a fer. Dos dies de natura, imatge i internet.

Preu 160 € i mínim 6 persones

Fem comunicació a la muntanya per a tot tipus de gent

reserves

Essències del Pirineu, una joia de la fitoteràpia a Castellbò

 

 

Montemartró, un Refugi a mitges entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà

Taxi 4 x 4: 630822745 (Imma)

Postgraus de la UAB

Webs amigues

La TV de Gràcia: Graciamon.cat

TV acadèmica

Reviure solanell

Amnistia internacional

Cal Titarró, a Sant Andreu

Refugi de Sant Joan de L'Erm

Creu Roja

El mundo de los Pirineos

 

Llegendes

El Gall Negre (Solanell)

El  Gall Negre  és una cançó de principis del  segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de  Solanell .

foto: Manel López

La lletra de la cançó és de l'Agustinet de  Pallerols  (Pere Cases i Julià), [1]  un xollador d' ovelles  que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell  Anton Vidal i Alegret  (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2]  La cançó va estar prohibida durant l'època  franquista . [3] [2]

L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]

Lletra i música

L'estudiantina ", de la Seu d'Urgell

El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.


Tornada:

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.


I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:


Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....


(Tornada)


Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un... (font: wikipedia)

Els Minairons

Un  minairó  és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de  Catalunya  al  País Basc . [

A les  Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.

A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.

(foto: Manel López)

la Seu d'Urgell  dins del marc "el  Mòn Màgic de les Muntanyes " durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el  Tió de la Freita  (o el  CagaTió ).

Aquests éssers són presents en la mitologia de l' Alta Ribagorça , el  Pallars , l' Alt Urgell Andorra  i al  País Basc .

Els minairons neixen de l' herba menaironera  , anomenada també  herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del  Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de  Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Llegenda

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les  tarteres  del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Un bon grapat d'hereus del  Pirineu  han estat, en al­guna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàr­dia d'Ares.

Referències

?  « Una ruta de conte, les terres dels Minairons ». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].

Enllaços externs

Sobre els minairons - www.xtec.cat

Sobre els martinets - www.xtec.cat

Categories

•  Mitologia catalana

•  Mitologia dels Pirineus

 

 

 

PÀGINA DE L'ESQUÍ

Les coses de la muntanya: sky, senderisme, ecologia, denúncies, cursos, contactes

Pàgines especials: Skiades, Jaume Castell, Tony López, Reviure Solanell (escriu-nos)